MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2172 (23 / November / 2024)

Anònim. Cant de la Sibil·la [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Iudicii signum [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2019-09-13
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Cant de la Sibil·la
Altres títols:«Al jorn del judici»
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.28.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:s. XIII

Contingut

Conservació:completa

Transmissió

Manuscrits:Alguer, l' [Alghero] - ADAB - s/n - 2-3v
Barcelona - ACB - Biblioteca: Còdexs - 184b - 2v-5
Barcelona - ACB - Biblioteca: Còdexs - s/n - 75r
Barcelona - BC - Manuscrits - 1494 - ff. 21v-26r
Barcelona - BC - Manuscrits - Música, M. 1967 - 151v 159v
Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 101 - 1r
Barcelona - CEDOC - Manuscrits - 7
Girona - ACG - Còdexs - 127 - 183v
Girona - ACG - Còdexs - 69 - 267r
Madrid - BNE - Manuscritos - Ii-14 - 218v
Marsella [Marseille] - Alcazar - 1095 - 23
Marsella [Marseille] - Alcazar - 1095 - 241-242
Palma [Ciutat de Mallorca] - ACM - Capbreus, còdexs i repertoris - CC-01 - 84v-86v
París - BnF - Manuscrits: Fr. - 14973 - 26-27
Sant Ferriol - Parr. Torn - 289 - [1]
Vic - ABEV - Manuscrits - 208 - 7v-9v
Impresos:Barcelona, Duran Salvanyach, 4 setembre 1527 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
València, Francesc Díaz Romano, 4 abril 1533 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
[s.l., s.n.], 1536 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
[s.l., s.n.], 1547 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
Lió [Lyon], Cornelius de Septemgrangiis, 1548 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
[s.l., s.n.], 1550 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
[s.l., s.n.], 1551 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
París, Cornelius de Septemgrangiis, 1551? – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
[s.l., s.n.], 1568 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
[s.l., s.n.], 1568 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
Barcelona, Claudi Bornat, 1569 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim

Bibliografia

Edicions:Bofarull i de Sartorio (1875), "Poesías religiosas catalanas ...", 61-64 102-108
Lieutaud (1879-1880), "Estudi literari d'un manuscrit ..."
Aguiló i Aguiló (1901-1902), "Un' altre versió de la Sibilla"
Constans (agost 1948), "Un Dies irae en romance ..."
Sanchis Guarner (1956), El cant de la Sibil·la, antiga ...
Donovan (1958), The Liturgical Drama in Spain, vol. pp. 197-199
Massot i Muntaner (1962-1967), "Notes sobre la supervivència del ...", 57 80-87
Baucells i Reig (1981), "El Cant de la Sibil·la a la ..."
Gómez Muntané (1997), El Canto de la Sibila: Cataluña ...
Bibliografia:Quirante (1995), "Notas sobre Lo fet de la ..."
Bohigas (1982), "Notes sobre l'antic teatre ..."
Martí (2017), "El viaje textual de la Sibila ..."

Observacions

Vegeu ara Martí (2017), "El viaje textual de la Sibila ...": hi ha dues recensions del text: α, la més antiga (transmesa per B1, B2, G1, G3, M1, M2, V i P), i β, la més moderna, que és una reescriptura del text de final del XV o principi del XVI (transmesa per A, G2, b, g, u, v). Pel que fa a les relacions textuals entre els testimonis, a α destaca la relació entre M1, G3, V i P; a β es relacionen b i v per una banda, i g i u per l'altra. En α s'observa una relació més oberta que en β perquè abraça dos segles de transmissió i un espai de circulació més ampli. Cal tenir en compte també que es tracta d'una recensió textualment molt compacta, malgrat l'afectació de la tradició oral; que la circulació catalana del text es remunta almenys a principi del s. XIV; que l'original de la tradició catalana és afí a G3, M1 i P (i també V, però és un testimoni que ha aplegat tradicions molt diverses), i la resta són variacions o seleccions; i que la relació entre la versió catalana i l'occitana és segura, però que la derivació de l'una respecte de l'altra no és fàcil de provar.

No s'ha estudiat sistemàticament tota la tradició del Cant de la Sibil·la en català. Alguns textos es poden agrupar amb les versions A i B o amb la versió C editades per Baucells i Reig (1981), "El Cant de la Sibil·la a la ...". És possible que es puguin determinar altres versions; molt sovint es barregen les cobles de diverses versions.

El Cant adapta el Iudicii signum en les estrofes 1-9 de la versió A (Barcelona - ACB - Biblioteca: Còdexs - s/n) editada per Baucells i Reig (1981), "El Cant de la Sibil·la a la ..."; la resta de cobles depèn d'altres fonts. És possible que hi hagi una versió occitana intermèdia. La versió més antiga en català sembla ser del segle XIII (Sant Ferriol - Parr. Torn - 289, ed. Constans (agost 1948), "Un Dies irae en romance ..." i Donovan (1958), The Liturgical Drama in Spain); s'agrupa amb les versions A i B editades per Baucells i Reig (1981), "El Cant de la Sibil·la a la ...". El manuscrit Barcelona - BC - Manuscrits - 1494 transmet la mateixa versió, integrada dins la representació Lo fet de la Sibil·la e de l'emperador Cèsar, del qual existeix un fragment del segle XV amb un text diferent (Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 101, ed. Massot i Muntaner (1962-1967), "Notes sobre la supervivència del ...", p. 87). El còdex de Girona (Girona - ACG - Còdexs - 127, ed. Bofarull i de Sartorio (1875), "Poesías religiosas catalanas ...") transmet una versió diferent, més pròxima als textos impresos del segle XV, corresponents a la versió C editada per Baucells i Reig (1981), "El Cant de la Sibil·la a la ..."). Potser correspon a una altra versió el fragment publicat per Massot i Muntaner (1962-1967), "Notes sobre la supervivència del ...", pp. 85-86), copiat pel seu avi d'un llibre antic del convent de la Concepció de Palma.

Per a la glossa al Cant de la Sibil·la atribuïda a Antoni Canals (c. 1352 – 1415/1419), vegeu Requesens i Piquer (2002), "La glossa al Cant de la Sibil·la ...".

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).