MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2168 (23 / November / 2024)

Anònim. Llibre dels set savis de Roma [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Llibre dels set savis de Roma [Occità]. Traductor: Anònim

Traducció de: Anònim. Les Sept Sages de Rome [Francès,Llatí]. Traductor: Anònim

Traducció de: Anònim. Historia septem sapientum [Àrab]

Publicació de la fitxa: 2010-09-08
Darrera modificació: 2015-02-24
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Llibre dels set savis de Roma
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.26.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:s. XIV
Estat de l'obra:conservada
Forma:vers

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Íncipit del pròleg:Senyors, si entendre volets, / molts bons eximplis ausirets.
Íncipit text:De Roma fo l'emperador / e ach muyller de gran valor.
Font:Giannetti (1996), Libre dels set savis de Roma, p. 57.

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:els tots set e lur senyor, / lo fiyll de l'emperador.
Èxplicit del text:stech molt ensenyadement: / an-na goig tota la gent.
Colofó:Los aximplis són acabats, / e, si·ls avets bé scoltats, / bé hi podets aver après: / aquí porets bé profitar, / si bé los volets scoltar. / Deo Gracias.
Font:Giannetti (1996), Libre dels set savis de Roma, p. 57 (èxpl. pròleg) i 207 (èxpl. text i colofó).

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 109 - 16-19v
Carpentras - Inguimbertine - 381 - 176-207
Observacions:Martín Pascual (2005), "La versió catalana del Llibre ...", p. 1081, afegeix un altre testimoni (París, Bibliothèque nationale, ms. esp. 46) sense indicar la font de la informació. Els catàlegs (Morel-Fatio (1892), Catalogue des manuscrits ..., núm. 8; Bohigas i Balaguer (1985), Sobre manuscrits i biblioteques, p. 139; BITECA, Manid 1336) i la comprovació in situ desmenteixen la notícia.

Bibliografia

Edicions:Mussafia (1876), "Die catalanische metrische ..."
Janer y Milà de la Roca (1907), Llibre dels set savis de Roma
Sansone (1963), "Un antico frammento del Llibre ..."
Giannetti (1996), Libre dels set savis de Roma
Bibliografia:Bollo-Panadero (2006), "La redacción catalana de la ..."
Martín Pascual (2005), "La versió catalana del Llibre ..."

Observacions

Segons Giannetti (1996), Libre dels set savis de Roma, p. 32-38, aquesta versió deriva, amplificant-la o compendiant-la molt lliurement, d'una versió francesa en prosa (designada amb la signa L en la complexa transmissió del Sindibād). La llengua dels manuscrits presenta molts trets occitans i es fa difícil dir quina llengua hi domina. Giannetti (1996), Libre dels set savis de Roma, p. 38, conclou que aquest text occitanocatalà procedeix de L probablement a través d'un "poema elaborato in provenzale schietto" perdut.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).