MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2165 (23 / November / 2024)

Anònim. Historia septem sapientum

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim. Les Sept Sages de Rome [Francès,Llatí]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. Llibre dels set savis de Roma [Occità]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. Llibre dels set savis de Roma [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. Romans del marquès e dels set savis [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Historia septem sapientum
Altres títols:Sindibād
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.26
Llengua:Àrab
Data:s. VIII

Observacions

L'origen de l'obra és el Sindibād, un text àrab amb fonts remotes possiblement de l'Índia o de Pèrsia. En arribar a Europa, la matèria es va occidentalitzar: l'espai de la narració va esdevenir Roma i s'hi van introduir personatges de la tradició clàssica i medieval (Giannetti (1996), Libre dels set savis de Roma, p. 24). S'ha suposat que la primera etapa de la difusió occidental del Sindibād (potser a través de Bizanzi o de la Península Ibèrica) va tenir caràcter oral. El títol Historia septem sapientium correspon, de fet, a una versió en prosa llatina de ca. 1330 i no pas a la font de tota la tradició occidental, que no s'ha pogut documentar. Els textos més antics conservats són en llatí (Dolopathos, ca. 1184-1185) i en francès (mitjan s. XII). Vegeu els quadres sinòptics de la tradició de l'obra a Giannetti (1996), Libre dels set savis de Roma, 23 i 29-30).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).