MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2162 (22 / November / 2024)

Anònim. Història d'Apol·loni [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Historia Apollonii regis Tyri [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-02-24
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Stefano M. Cingolani
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Història d'Apol·loni
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.24.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:1391 - 1450
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:fragmentària

Íncipit

Íncipit text:Vegeu el manuscrit.

Èxplicit

Èxplicit del text:Vegeu el manuscrit.

Transmissió

Manuscrits:Fragmentària - Sevilla - Colombina - Manuscritos - 5-5-26 - 96r-99v

Bibliografia

Edicions:Puig i Oliver (2001), "Més nous textos catalans antics ...", pp. 505-510
Bibliografia:Puig i Oliver (2001), "Més nous textos catalans antics ..." pp. 483-484 i 486-499

Observacions

Segons Puig i Oliver (2001), "Més nous textos catalans antics ...", pp. 488 i 499, el text català sembla "una elaboració o adaptació a partir de diversos estrats de la tradició". També podria dependre d'un model no identificat, atès que tant la tradició llatina com la de les versions franceses demanen encara estudi (Woledge (1975), Bibliographie des romans et ..., pp. 21-22). El text català, en tot cas, presenta lliçons característiques de la redacció inclosa als Gesta romanorum.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).