MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2161 (23 / November / 2024)

Anònim. Historia Apollonii regis Tyri

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim. Història d'Apol·loni [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Stefano M. Cingolani
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Historia Apollonii regis Tyri
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.24
Llengua:Llatí
Data:s. III

Bibliografia

Bibliografia:Tsitskili (1981), Historia Apollonii regis Tyri
Singer (1895), Apollonius von Tyrus ...
Puig i Oliver (2001), "Més nous textos catalans antics ..."

Observacions

Text molt difós, amb una gran variació textual, tant si l'obra es transmet aïllada (Tsitskili (1981), Historia Apollonii regis Tyri) com inserida als Gesta romanorum (Singer (1895), Apollonius von Tyrus ...). Tracta de la tradició hispànica de l'obra Puig i Oliver (2001), "Més nous textos catalans antics ..."; s'hi ha d'afegir el fragment de la versió dels Gesta romanorum conservat a Barcelona, Biblioteca Universitària, ms. 588, ff. 1-6 (s. XIII).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).