MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

op2158 (05 / November / 2024)

Anònim; Filomena (pseudo). Gesta Karoli Magni ad Carcassonam et Narbonam

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim; Filomena (pseudo). Filomena [Occità]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim; Filomena (pseudo). Filomena [Català]. Traductor: Anònim

	Publicació de la fitxa: 2010-11-30 Darrera modificació: 2016-02-28
	Bases de dades:	Translat
	Descripció
	Autor:	Stefano M. Cingolani
	Estat:	bàsica
	Identificació
	Autor:	Anònim Filomena (pseudo)
	Títol regularitzat:	Gesta Karoli Magni ad Carcassonam et Narbonam
	Identificació de l'obra:	Codi de Translat: TCM 0.22
	Llengua:	Llatí
	Data:	ante 1205-post 1229
	Bibliografia
	Edicions:	Heitzmann (1999), Gesta Karoli Magni ad Carcassonam ...
	Observacions
	Obra apòcrifa, escrita a Santa Maria de la Grassa (Aude) per a la comunitat d'aquest monestir. Fingeix ser una traducció llatina, feta per Guillelmus Paduanus, del relat que havia compost Filomena, magistrum ystorie de Carlemany (Heitzmann (1999), Gesta Karoli Magni ad Carcassonam ..., pp. xxvii-xl). Dels vuit manuscrits llatins, cinc copien el text juntament amb Turpí (pseudo), Anònim, Historia Karoli Magni et Rotholandi. N'hi ha una versió occitana, transmesa per dos manuscrits provinents de la Narbonense (Brunel (1935), Bibliographie des manuscrits ..., pp. 14 i 163; ed. Schneegans (1898), Gesta Karoli Magni ad Carcassonam ...), font del text català. La versió llatina es devia conèixer aviat a Catalunya: per la relació estreta amb el monestir de la Grassa, i per la possible influència de la llegenda d'Otger Cataló a mitjan segle XIII i en la versió de la conquesta de Barcelona del Llibre dels reis (Cingolani (2008), Libre dels reis, pp. 21-38). Martí I l'Humà (1356 – 1410) posseïa un exemplar del text llatí.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).