MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2156 (27 / November / 2024)

Anònim. Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragoniae

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim. Crònica dels comtes de Barcelona i dels reis d'Aragó [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Stefano M. Cingolani
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragoniae
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.21
Llengua:Llatí
Data:1180 - 1270
Forma:prosa

Bibliografia

Bibliografia:Cingolani (2008), Gestes dels comtes de Barcelona i ...
Cingolani (2012), Les Gesta Comitum ...

Observacions

L'original llatí de la traducció catalana correspon a la segona versió del text (1268), ampliada respecte a la versió primitiva amb la inclusió dels reis d'Aragó. Aquest original llatí no s'ha conservat; n'hi havia d'haver dos exemplars: un a Ripoll (molt possiblement una còpia de treball) i un a Barcelona, sobre el qual es va fer la traducció, potser a Sant Cugat del Vallès.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).