MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2155 (05 / October / 2024)

Anònim. Llibre de Gamaliel [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Gamaliel [Occità]

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim. Gamaliel [Castellà]. Traductor: Molina, Juan de

Traducció: Anònim. Gamaliel [Llatí]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-09-08
Darrera modificació: 2022-07-12
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Llibre de Gamaliel
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.20.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:ante 1405
Bibliografia sobre la datació:Izquierdo (1994), "«Emperò piadosament se creu per ...", p. 45, n. 30.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 325 - 17r-49v
El Escorial - RBME - Manuscritos - L.II.12 - 84-103
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Reg. lat. - 2056 - 74r-98v
Impresos:Barcelona, Joan Rosenbach, 1493 – Anònim, Llibre de Gamaliel, Traductor: Anònim [fragmentària]
Barcelona, Joan Luschner, 1502 – Anònim, Llibre de Gamaliel, Traductor: Anònim
Barcelona, Carles Amorós, c. 1510 – Anònim, Llibre de Gamaliel, Traductor: Anònim
Observacions:Segons Juan de Molina, traductor del text al castellà i al llatí, va existir-ne una altra edició promoguda per ell el 1517 a València. També es té notícia d'una possible edició el 1490 (esmentada a l'inventari del llibreter Joan Rix de Cura) i d'una altra possible edició de Carles Amorós, a Barcelona, de ca. 1512. Vegeu Berger (1987), Libro y lectura en la Valencia ..., p. 173, i Delbrugge (2020), A Scholarly Edition of the ..., pp. 28-32.

Bibliografia

Edicions:Armengol Valenzuela (1905-1908), Obras de S. Pedro Pascual ..., vol. I
Bibliografia:Izquierdo (1994), "«Emperò piadosament se creu per ..." pp. 45-48
Izquierdo "The Gospel of Nicodemus in ..."
Mérida Jiménez (2005), "Dos raros incunables en lengua ...", pp. 185-190.
Delbrugge (2020), A Scholarly Edition of the ....

Observacions

Relat sobre la passió de Crist narrat per Gamaliel, oncle de Nicodem. A banda aquesta tradició, la font principal és Anònim, Evangelium Nicodemi a través del text occità Anònim, Sens e razos d'una escriptura. Hi ha versions de l'obra en francès, occità i català; la més antiga és l'occitana. Les versions catalana i francesa deriven independentment de l'occitana (Izquierdo (1994), "«Emperò piadosament se creu per ...", p. 46; Collura (2013), "Sens e razos d'una escriptura" ..., pp. 8-9 i 39ss.).

El Llibre de Gamaliel forma part del conjunt d'obres que van ser atribuïdes al fals sant Pere Pasqual (Riera i Sans (1986), "La invenció literària de sant ...", Izquierdo (1997), "Sobre el context manuscrit del ...", p. 355).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).