MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2154 (23 / November / 2024)

Anònim. Gamaliel

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim. Llibre de Gamaliel [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. Gamaliel [Castellà]. Traductor: Molina, Juan de

Traducció: Anònim. Gamaliel [Llatí]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Gamaliel
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.20
Llengua:Occità
Data:s. XIV

Bibliografia

Edicions:Hershon (2007), "La tradition occitane de ..."
Bibliografia:Hershon (2007), "La tradition occitane de ..."
Collura (2013), "Sens e razos d'una escriptura" ...

Observacions

Relat sobre la passió de Crist narrat per Gamaliel, oncle de Nicodem. A banda aquesta tradició, la font principal és Anònim, Evangelium Nicodemi a través del text occità Anònim, Sens e razos d'una escriptura. Hi ha versions de l'obra en francès, occità i català; la més antiga és l'occitana. Les versions catalana i francesa deriven independentment de l'occitana (Izquierdo (1994), "«Emperò piadosament se creu per ...", p. 46; Collura (2013), "Sens e razos d'una escriptura" ..., pp. 8-9 i 39ss.).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).