MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2148 (23 / November / 2024)

Anònim. Evangelium Nicodemi [Llatí]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Evangelium Nicodemi [Grec]

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim. De l'escrit de Nicodemus [dins el Llibre de Gènesi] [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. Evangeli de Nicodemus [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2014-11-21
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Evangelium Nicodemi
Traductor:Anònim
Llengua:Llatí
Data:c. 464

Bibliografia

Edicions:Tischendorf (1876), Evangelia apocrypha. Adhibitis ..., pp. 333-434
Bibliografia:Izydorczyk (1993), Manuscripts of the Evangelium ...
Izydorczyk (1997), The Medieval Gospel of Nicodemus ...
Izydorczyk "The Evangelium Nicodemi in the ..."

Observacions

L'Evangelium Nicodemi recull episodis apòcrifs del Nou Testament escrits originalment en grec: judici de Jesús davant Pilar i crucifixió; esdeveniments de la resurrecció i l'ascensió i la història de Josep d'Arimatea; descens de Crist als inferns. Probablement, el text és el resultat de la reunió de dues obres originalment independents: l'Acta Pilati (dues primeres seccions) i el Descensus (tercera secció). S'han distingit tres branques del text llatí (A, B i C) (Izquierdo (1994), "«Emperò piadosament se creu per ...", pp. 18-21).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).