MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2146 (23 / November / 2024)

Anònim. Lletra del Preste Joan al Papa i al rei de França [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Lettre du Prêtre Jean [Francès]. Traductor: Anònim

Traducció de: Anònim. Epistola Presbiteri Johannis [Llatí]

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim. [Epístola del Preste Joan] [Hebreu]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2011-05-24
Darrera modificació: 2024-10-12
Bases de dades:Sciència.cat, Translat

Descripció

Autor:Lluís Cabré, Montserrat Ferrer, Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Lletra del Preste Joan al Papa i al rei de França
Altres títols:Llibre del Preste Joan
Epístola del Preste Joan
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM0.16.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - ss. XIV-XV
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Geografia i viatges - Viatges
Història natural - Humans

Contingut

Conservació:fragmentària

Íncipit

Invocació:[Salutació:] «Ihesus. <P>reste Johan, per la gràcia de Déu, rey sobre tots los reys de christians, trametem salut e bona volutat e amistat al sant pare de Roma e al nostre car amich lo rey de França».
Íncipit text:«Nós, Preste Johan, vos fem asaber per nostres letres en la nostra amor que moltes vegades nos és stat dit...»
Font:Ms. Nova York, Morgan (ed. Cornagliotti 1997).

Èxplicit

Èxplicit del text:«... e menam en nostra companya quinze mília hòmens d'armes e docents mília pehons e cent castells de fusta sobre los oriffants per deffènder-nos de nostres enemichs, si menester ho havíem».
Font:Ms. Nova York, Morgan (ed. Cornagliotti 1997).

Transmissió

Manuscrits:Fragmentària - Nova York - Morgan - Manuscripts - B.32 - 1v-6v

Bibliografia

Edicions:Cornagliotti (1997), "Una redazione catalana della ..."
Bibliografia:Bartolucci (1996), "La ricezione della Lettera del ..."
Bartolucci (1998), "Sulle versioni R e W della ...", p. 9n
Bartolucci - Bellini (2000), "Su una versione catalana della ..."
Brunel (1935), Bibliographie des manuscrits ..., p. 51
Gosman (1982), La Lettre du Prêtre Jean: les ..., pp. 93-95
Suchier (1883), Denkmäler provenzalischer ..., pp. 341-386
Vázquez Márquez (2022), "Les redaccions catalanes de la ..."

Observacions

En aquesta versió, la carta va adreçada al papa i al rei de França. El text és incomplet, i s'interromp abans de descriure els palaus i la cort del Preste Joan.

La tradició francesa inclou una redacció llarga (P1) i una de breu (P2), que depèn de la llarga però afegeix unes interpolacions molt característiques. Aquesta versió catalana depèn d'aquestes interpolacions de P2, però també porta elements propis de P1 (Cornagliotti 1997). Aquesta versió catalana (no, però, en l'estadi conservat) podria ser l'origen de l'hebrea impresa a Constantinoble el 1519 (Bartolucci - Bellini 2000).

Els contactes, comercials i diplomàtics, entre els països de la Corona d'Aragó i la terra del negus d'Abissínia durant el segle XV estan ben documentats (Nicolau 1926). Així, per exemple, el «Preste Johan de les Índies» fou visitat per mestre Miquel, autor d'un receptari mèdic d'un barber-cirurgià naval datable vers 1407 (Sorní & Suñé 1990). Per altra banda, els inventaris de biblioteques de l'època proven que l'interès social per aquesta Epístola del Preste Joan a la Corona d'Aragó era ben viu. En efecte, apareix un llibre «apellat Preste Johan» entre els béns d'un prevere beneficiat a la Catedral de Barcelona subhastats l'any 1404 (Madurell 1974); un clergue de la ruralia de l'Empordà tenia el 1422 un llibre que començava amb les paraules: «Aquest <libre> és de Presta Johan, emperador de las Índias...» (Batlle 1968-1969); un donzell de Mallorca deixà en morir l'any 1427 un llibre «vocatum De Presta Johan et de rims» (Hillgarth 1991); un canviador de Barcelona posseïa el 1457 un llibre deslligat «del Preste Johan» (Madurell 1974); etc. Només en un cas s'indica clarament que l'obra és en català, però és impossible saber a quina de les versions catalanes conservades correspon, si és que correspon a cap d'aquestes dues.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).