MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2144 (22 / November / 2024)

Anònim. Epistola Presbiteri Johannis

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim. Lettre du Prêtre Jean [Francès]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. Lletra del Preste Joan al Papa i al rei de França [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. [Epístola del Preste Joan] [Hebreu]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. Lletras que trames pestre Johan a Frederich enperador de Roma [Occità]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. Lletra del Preste Joan a l'emperador de Roma [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2012-03-22
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Sciència.cat, Translat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Epistola Presbiteri Johannis
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.16
Llengua:Llatí
Data:c. 1165
Notes sobre la datació:Altres datacions: entre 1155-1180.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Geografia i viatges - Viatges
Història natural - Humans

Observacions

Epístola apòcrifa, suposadament enviada pel Preste Joan a l'emperador bizantí Manuel I Comnè cap a 1165 (o 1155-1180), en la qual, a instància del destinatari, descriu el seu país, ric en or i argent, on impera sobre desenes de reis i on habita una gran quantitat de criatures meravelloses (homes amb banyes i tres ulls, dones que combaten a cavall, homes que viuen 200 anys, unicorns, gegants, etc.). N'existexien diverses redaccions. A més de l'adreçada a l'Emperador, en destaca una altra adreçada al Papa. Va tenir una gran difusió tant en llatí com en llengua vulgar i en hebreu.

Amb aquesta carta es va difondre per l'Europa llatina medieval la llegenda del Preste Joan i el seu regne. Aquesta llegenda relativa a un suposat monarca-sacerdot cristià d'un mític imperi d'Àsia envoltat d'enemics infidels, va tenir una gran difusió entre les elits de l'Europa cristiana medieval i hi va constituir un fort estímul per a l'exploració geogràfica fins a les acaballes del segle XV i principis del XVI. El país del Preste Joan ja és citat als relats dels europeus que van viatjar per Àsia durant el segle XIII, inclòs Marco Polo, i es pensa que pot estar en relació amb cert reialme nestorià mal conegut situat a l'Àsia central. Durant els segles XIV i XV, però, la llegenda va experimentar un canvi d'escenari geogràfic, i el país del Preste Joan va passar a situar-se a Abissínia (Etiòpia), llavors sovint inclosa en el que els europeus de l'època anomenaven «Índia» o «Índies». El destinatari també varia: l'emperador de Bizanci Manuel I Comnè, el papa Alexandre III o altres, el rei de França, l'emperador Frederic I Barbaroja, etc. La llegenda i les seves mutacions s'han relacionat amb la recerca per part de la Cristiandat occidental d'un aliat poderós contra els musulmans.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).