MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2143 (23 / November / 2024)

Anònim. Lletra de Publius Lentulus als senadors de Roma [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Epistula Lentuli ad Romanos de Christo Jesu [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-02-24
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Montserrat Ferrer
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Lletra de Publius Lentulus als senadors de Roma
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.14.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:1496 - 1524
Notes sobre la datació:Anterior a la data de la primera edició, i posterior a l'edició del seu probable model castellà.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:Publio Lentulo Cònsol de Cilícia, Embaixador de Cèsar e diutadà de Roma. Als elets d justíssims senyors Senadors i ciutadans de Roma, glòria, honor, pau, prosperitat e salut
Íncipit text:En aquest temps és apparegut i és viu encara un home i propheta de gran virtut nomenat Jesús, lo qual es dit per les gents propheta de veritat ...
Font:López Casas (1998), "Una altra traducció al català ..."

Èxplicit

Èxplicit del text:... Finalment té tots los altres membres formats e ornats de tant loable e inefable pulcritut que no crech sia mai nat tan escel·lent i alegant home entre los fills dels hòmens.
Font:López Casas (1998), "Una altra traducció al català ..."

Transmissió

Impresos:Barcelona, Carles Amorós, 1524 –
Barcelona, Carles Amorós, 1 setembre 1547 –
Barcelona, Jaume Cendrat, 1576 –

Bibliografia

Edicions:López Casas (1998), "Una altra traducció al català ..."
Bibliografia:Bizzarri (1994), "La Carta de Léntulo al Senado de ..."
Ferrer (2010), "Notes on the Catalan Translations ..."

Observacions

La traducció catalana s'integra en un volum imprès que conté Jaume de Voràgine, Flor dels sants, Traductor: Anònim i Jean Gerson, Monotessaron, Traductor: Anònim, juntament amb Anònim, Lletra de Ponç Pilat a l'emperador Tiberi sobre la mort e resurrecció de Jesucrist [versions a i b], Traductor: Anònim. Idèntic contingut es troba en l'incunable que conté la versió castellana de l'Epistula Lentuli (Brugos, Frederic de Basilea, ca. 1493). Aquesta identitat i la proximitat textual fan pensar que el text català procedeix del castellà (aquest se cenyeix al llatí, mentre que el català amplifica retòricament amb recurs a Ludolf de Saxònia, Primer del Cartoixà, Traductor: Joan Roís de Corella (Ferrer (2010), "Notes on the Catalan Translations ..."). López Casas (1998), "Una altra traducció al català ...", p. 368, creu que en la versió castellana de ca. 1393 hi ha algun catalanisme (i.e. "clencha"), i per això creu que aquesta versió i el text català deriven d'un estadi anterior de la traducció catalana. (Clencha es documenta en castellà el 1494; vegeu http:/​/​corpus.rae.es/​cordenet.html , s.v.)

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).