MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2136 (22 / November / 2024)

Anònim. Dansa de la mort [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Danse macabre [Francès]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-03-10
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Marta Marfany
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Dansa de la mort
Altres títols:Dansa de la mort e d'aquelles persones qui mal llur grat aquella ballen e dansen
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.8.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:ante 1480
Estat de l'obra:conservada
Forma:vers
Matèries:Religió - Ascetisme
Literatura - Vers medieval

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:Dança de la mort e de aquelles persones qui mal llur grat ab aquella ballen e dançen
Íncipit text:Parle lo mestre (rúb.) / O creatura rahonable / qui desiges vida terrenal / Tu has açi regla notable / per ben finir vida mortal / La present dança que veus tal / Es de la mort poc delitosa / Morir a tots es natural / La mort es vil molt odiosa
Font:Bofarull i de Sartorio (1865), "Dança de la mort e de aquelles ..."

Èxplicit

Èxplicit del text:Loc dorror ple de mals e divis / Vullau fer molt be daçoous avis / Prest esmenar tots vostres torts / E conseguireu solaç e ris / Lo fer bo val als vius e morts
Colofó:Aquesta Dança de la Mort ha compost un sanct home doctor e Canceller de Paris en lengua francesa appellat Joannes Climachus sive Climages a pregaries de alguns devots religioses francesos. Apres es stada traduïda en lengua Catalana en la fi de la qual a posat lo dit doctor lo Epigramma quis segueix. [I segueix l'epigrama en llatí.]
Font:Bofarull i de Sartorio (1865), "Dança de la mort e de aquelles ..."

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - ACA - Col·leccions, Còdexs: Miscel·lània - 26 - 140-152v

Bibliografia

Edicions:Bofarull i de Sartorio (1865), "Dança de la mort e de aquelles ...", pp. 267-317
Aguiló i Fuster (1910), "La dansa de la mort"
Bibliografia:Whyte (1931), The Dance of Death in Spain and ...
Riquer - Comas (1964), Història de la literatura ... vol. 3 pp. 370-372
Parramon i Blasco (1992), Repertori mètric de la poesia ... p. 89
Romeu i Figueras (1994-1995), Teatre català antic pp. 17-45

Observacions

El text català és versió fidel de la Danse macabre pintada originàriament als frescos del cementiri dels Innocents de París entre 1424 i 1425 (Riquer - Comas (1964), Història de la literatura ..., vol. III, pp. 370-372 i 522). La versió catalana va ser copiada per Pere Miquel Carbonell, que el 1497 hi va afegir diverses cobles amb personatges "de la real casa"; encara n'hi va afegir d'altres Gaspar Nadal al segle XVI. La versió catalana va influir en la Representació de la mort, peça dramàtica de mitjan segle XVI (Romeu i Figueras (1994-1995), Teatre català antic, p. 39).

En la seva còpia autògrafa, Carbonell atribueix la dansa a "un sant home doctor e canceller de París (…) apellat Joannes Climacus sive Climages" (Nicolau de Clamanges, rector de la Universitat de París el 1393; vegeu Bofarull i de Sartorio (1865), "Dança de la mort e de aquelles ...", pp. 264 i 296), que confon amb Jean Gerson, suposat autor de la dansa francesa

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).