MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2134 (20 / maig / 2024)

Anònim Palermità. Crònica de Sicília [Català]. Traductor: Nicolau, Guillem (c. 1345 – 1392)

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim Palermità. Cronica Sicilie [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-09-08
Darrera modificació: 2015-10-05
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Josep Pujol
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim Palermità
Títol regularitzat:Crònica de Sicília
Altres títols:Llibre de les conquestes de l'illa de Sicília
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.6.1
Traductor:Nicolau, Guillem (c. 1345 – 1392)
Llengua:Català
Data:estimada - ante 22 novembre 1375
Notes sobre la datació:Vegeu Observacions
Estat de l'obra:conservada
Matèries:Història - Història medieval

Contingut

Conservació:completa

Altres persones relacionades

Comitent:Martí I l'Humà (1356 – 1410)

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 987 - 1-112
Madrid - BNE - Manuscritos - 2084 - 1-123
Roma - BNCR - Manoscritti - 1183 - 1-120
València - BHUV - Manuscrits - 212 - 1-5v

Bibliografia

Bibliografia:Massó i Torrents (1906), "Historiografia de Catalunya en ..." pp. 576-577
Garrido i Valls (2001), "La Crònica de Sicília ..."
Garrido i Valls (2003), "L'escriptura humanística al ..."
Garrido i Valls (2003), "Crònica de Sicília"
Escartí (1993), "El ms. 212 de la BUV i les ..." p. 32
Garrido-Valls (1998), "Toponímia catalana d'Itàlia: el ..."

Observacions

La traducció catalana arriba fins a la mort del rei Andreu de Nàpols (1345) i la recuperació de Milazzo per part dels sicilians (1346) (Garrido i Valls (2001), "La Crònica de Sicília ...", p. 93).

El 23 de maig de 1375, el rei Pere III demana un exemplar de les "Cròniques dels reys de Sicília" que era en poder de Jaume Conesa (Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. I, p. 263). L'atribució de la traducció a Guillem Nicolau reposa sobre tres documents de 1375 i de 1381: el 22 de novembre de 1375, Pere III ordena que es paguin a Guillem Nicolau, capellà del rei, cent florins en pagament de diverses feines, entre les quals la de traslladar «de vulgari in latinum antiquas croniquas regum Aragonum et comitum Barchinone, necnon de latino in vulgari croniquas seu gesta regum Sicilie» (Rubió i Balaguer (1987), Història i historiografia, p. 329). Amb la mateixa data, l'infant Martí ordenava el pagament de 30 florins a Guillem Nicolau pel darrer d'aquests treballs, amb menció explícita a l'encàrrec de l'infant: "Dicimus et mandamus vobis expresse quatenus de peccunia curie nostre que est vel erit penes vos tribuatis et solvatis dilecto capellano dicti domini regis, Guillermo Nicolay, vel qui voluerit loco sui, triginta florenos auri de Aragonia, qui sibi de mandato nostro taxati fuerint pro Coronisis Sicilie a quodam libro exquatorum, quas ad opus nostri de latino transtulit in vulgare" (Trenchs Òdena (2011), Documents de Cancelleria i de ..., p. 431, doc. 1695). Encara el 3 de gener de 1381, el rei Pere insistia que se li paguessin aquells cent florins "per treballs que sostench en tresladar les croniques de Aragon e de Sicilia" (Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. I, p. 288). El primer text és la Crònica general (vegeu Pere III el Cerimoniós, Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum, Traductor: Guillem Nicolau); el segon, la Chronica Sicilie. La traducció, doncs, és anterior al 22 de novembre de 1375, i va ser encarregada per l'infant Martí en heretar de la seva mare la reina Elionor, morta uns mesos abans, els drets sobre la corona de Sicília. Per a l'interès de l'infant i rei Martí per la historiografia siciliana, i per a la identificació de dues cròniques de Sicília del seu inventari de llibres, vegeu Colletta (2011), Storia, cultura e propaganda nel ..., pp. 55-56.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).