Anònim Palermità. Crònica de Sicília [Català]. Traductor: Nicolau, Guillem (c. 1345 – 1392)
Aquesta obra és:
Traducció de: Anònim Palermità. Cronica Sicilie [Llatí]
| Publicació de la fitxa: 2010-09-08 Darrera modificació: 2015-10-05 |
| Bases de dades: | Translat |
| Descripció |
| Autor: | Josep Pujol |
| Estat: | bàsica |
| Identificació |
| Autor: | Anònim Palermità |
| Títol regularitzat: | Crònica de Sicília |
| Altres títols: | Llibre de les conquestes de l'illa de Sicília |
| Identificació de l'obra: | Codi de Translat: TCM 0.6.1 |
| Traductor: | Nicolau, Guillem (c. 1345 – 1392) |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - ante 22 novembre 1375 |
| Notes sobre la datació: | Vegeu Observacions |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Matèries: | Història - Història medieval |
| Contingut |
| Conservació: | completa |
| Altres persones relacionades |
| Comitent: | Martí I l'Humà (1356 – 1410) |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Barcelona - BC - Manuscrits - 987 - 1-112 Madrid - BNE - Manuscritos - 2084 - 1-123 Roma - BNCR - Manoscritti - 1183 - 1-120 València - BHUV - Manuscrits - 212 - 1-5v |
| Bibliografia |
| Bibliografia: | Massó i Torrents (1906), "Historiografia de Catalunya en ..." pp. 576-577
Garrido i Valls (2001), "La Crònica de Sicília ..."
Garrido i Valls (2003), "L'escriptura humanística al ..."
Garrido i Valls (2003), "Crònica de Sicília"
Escartí (1993), "El ms. 212 de la BUV i les ..." p. 32
Garrido-Valls (1998), "Toponímia catalana d'Itàlia: el ..." |
| Observacions |
| La traducció catalana arriba fins a la mort del rei Andreu de Nàpols (1345) i la recuperació de Milazzo per part dels sicilians (1346) (Garrido i Valls (2001), "La Crònica de Sicília ...", p. 93).
El 23 de maig de 1375, el rei Pere III demana un exemplar de les "Cròniques dels reys de Sicília" que era en poder de Jaume Conesa (Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. I, p. 263). L'atribució de la traducció a Guillem Nicolau reposa sobre tres documents de 1375 i de 1381: el 22 de novembre de 1375, Pere III ordena que es paguin a Guillem Nicolau, capellà del rei, cent florins en pagament de diverses feines, entre les quals la de traslladar «de vulgari in latinum antiquas croniquas regum Aragonum et comitum Barchinone, necnon de latino in vulgari croniquas seu gesta regum Sicilie» (Rubió i Balaguer (1987), Història i historiografia, p. 329). Amb la mateixa data, l'infant Martí ordenava el pagament de 30 florins a Guillem Nicolau pel darrer d'aquests treballs, amb menció explícita a l'encàrrec de l'infant: "Dicimus et mandamus vobis expresse quatenus de peccunia curie nostre que est vel erit penes vos tribuatis et solvatis dilecto capellano dicti domini regis, Guillermo Nicolay, vel qui voluerit loco sui, triginta florenos auri de Aragonia, qui sibi de mandato nostro taxati fuerint pro Coronisis Sicilie a quodam libro exquatorum, quas ad opus nostri de latino transtulit in vulgare" (Trenchs Òdena (2011), Documents de Cancelleria i de ..., p. 431, doc. 1695). Encara el 3 de gener de 1381, el rei Pere insistia que se li paguessin aquells cent florins "per treballs que sostench en tresladar les croniques de Aragon e de Sicilia" (Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. I, p. 288). El primer text és la Crònica general (vegeu Pere III el Cerimoniós, Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum, Traductor: Guillem Nicolau); el segon, la Chronica Sicilie. La traducció, doncs, és anterior al 22 de novembre de 1375, i va ser encarregada per l'infant Martí en heretar de la seva mare la reina Elionor, morta uns mesos abans, els drets sobre la corona de Sicília. Per a l'interès de l'infant i rei Martí per la historiografia siciliana, i per a la identificació de dues cròniques de Sicília del seu inventari de llibres, vegeu Colletta (2011), Storia, cultura e propaganda nel ..., pp. 55-56. |
|