MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2133 (22 / November / 2024)

Anònim Palermità. Cronica Sicilie

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim Palermità. Crònica de Sicília [Català]. Traductor: Nicolau, Guillem (c. 1345 – 1392)

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim Palermità
Títol regularitzat:Cronica Sicilie
Altres títols:Chronicon Siculum
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.6
Llengua:Llatí
Data:estimada - 1338-1339, amb continuacions ulteriors
Matèries:Història - Història medieval

Bibliografia

Edicions:(2013), Cronaca della Sicilia di Anonimo ...
Bibliografia:Colletta (2011), Storia, cultura e propaganda nel ...

Observacions

La crònica narra la història de Sicília des de la dominació bizantina fins al segle XIV. N'existeixen tres redaccions: una primera en 105 capítols, que arriba fins a 1338, una segona que arriba fins a 1343, i una redacció ampliada i reelaborada fins als fets de 1347-48, en 125 capítols. El ms. Biblioteca de Catalunya, 488 és el testimoni d'aquesta redacció més completa La crònica hauria estat començada el 1338, durant el regnat de Pere II de Sicília (1337-1342), i potser per ordre directa d'aquest monarca, atès el caràcter propagandístic de la monarquia que presenta l'obran(Colletta (2010), "L'edizione della Cronica Sicilie ...", pp.188-189; Colletta (2011), Storia, cultura e propaganda nel ..., pp. 57-75).

La traducció catalana arriba fins a la mort del rei Andreu de Nàpols (1345) i la recuperació de Milazzo per part dels sicilians (1346) (Garrido i Valls (2001), "La Crònica de Sicília ...", p. 93).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).