MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2131 (23 / November / 2024)

Anònim. Collatio Alexandri Magni cum Dindimo rege Bragmanorum de philosophia per litteras facta

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim. Lletres d'Alexandre a Dídamo rei dels brangians [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. Lletres d'Alexandre el Gran al rei Dídimo [Català]. Traductor: Domènec, Jaume (fra) (? – 1384)

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Montserrat Ferrer
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Collatio Alexandri Magni cum Dindimo rege Bragmanorum de philosophia per litteras facta
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.5
Llengua:Llatí
Data:s. V - VI
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Literatura - Prosa

Observacions

Aquesta correspondència té un origen remot: l'episodi del debat entre Alexandre i els bramans, transmès en grec i en llatí en múltiples formes, entre les quals l'anomenat Commonitorium Palladii atribuït a Pal·ladi, bisbe d'Helenòpolis (ss. IV-V). La Collatio s'inspira en un fragment del Commonitorium on el rei Dindimus promet escriure a Alexandre. L'intercanvi consta de cinc lletres. A més d'aquesta versió, que es transmet independentment, i a vegades afegida a l'Epitome de Juli Valeri, n'existeixen dues més: l'anomenada Collatio III està interpolada dins Lleó de Nàpols, Historia de preliis Alexandri Magni.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).