MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2130 (23 / November / 2024)

Anònim. Bestiari [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Bestiari no identificat

Publicació de la fitxa: 2010-03-19
Darrera modificació: 2019-06-03
Bases de dades:Sciència.cat, Translat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes, Josep Pujol
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Bestiari
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.4.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:ante 1425
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Enciclopèdia
Matèries:Història natural - Animals
Doctrina moral - Bestiari

Contingut

Conservació:fragmentària

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 82 - 88v-90

Bibliografia

Edicions:Panunzio (1963-1964), Bestiaris, vol. 2, pp. 115-121 - completa - Text del ms. BRUB 82 (ms. G)
Bibliografia:Alòs-Moner i de Dou (1924), "Documenti per la storia della ..."
Panunzio (1963-1964), Bestiaris, vol. 1, pp. 18 i 28-29
Coll i Alentorn (1971-1972), "Les cròniques universals ...", p. 48 [p. 354 de la reimpr. de 1991]
Martín Pascual (2012), "Nuevas aportaciones sobre la ...", pp. 155-157
Checchi (2019), "Indagine sulla fonte del ..."

Observacions

Només alguns animals són també presents al Bestiario toscano (Panunzio 1963-1964: I, 18 i 28-29). D'altra banda, tot i que s'ha classificat com a 'bestiari', no conté moralitzacions. Aquest fet indica que, molt probablement, no es tracta d'un bestiari tal com s'ha suposat, i que podria ser un fragment d'una obra enciclopèdica (Coll 1971-1972: 48 va suggerir relació amb un bestiari en occità, potser dependent de l'Speculum naturale de Vicenç de Beauvais) o bé mèdica (Panunzio 1963-1964: ***), vinculació que no s'ha estudiat.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).