MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2126 (05 / November / 2024)

Anònim. Història d'Amic i Melis, versió 2 [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Ami et Amile [Francès,Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-05-20
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Història d'Amic i Melis, versió 2
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.1.2
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:s. XIV
Matèries:Literatura - Prosa
Doctrina moral - Exemples

Contingut

Conservació:fragmentària

Íncipit

Íncipit text:Vegeu Barcelona - BC - Manuscrits - 7-8

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 2546 - 1-2v
Fragmentària - Barcelona - BC - Manuscrits - 7-8 - 2 - 188v

Bibliografia

Edicions:Soberanas (1984), "Ami et Amile, una nova versió ..." - Edita el ms. BC 2546.
Sánchez Martí (2000), "La historia de Amicus y Amelius ...", pp. 381-382 - Edita el ms. BC 8.
Bibliografia:Soberanas (1984), "Ami et Amile, una nova versió ..."
Mussons (1994), "La Istoria de Amich e Melis"
Sánchez Martí (2000), "La historia de Amicus y Amelius ..."
Alberni (2003), El Cançoner Vega-Aguiló ...

Observacions

Hi ha dues tradicions majors de la llegenda. La tradició hagiogràfica arrenca de la Vita Amici et Amelii carissimorum (s. XII). La tradició novel·lesca o secular es documenta en una epístola llatina de Raoul de Tourtier (mort el 1114) i pren la seva forma més completa en la cançó de gesta Ami et Amile (ca. 1200). Aquesta versió conté elements de les dues tradicions, i els dos fragments conservats transmeten detalls exclusius d'aquesta versió catalana (Sánchez Martí (2000), "La historia de Amicus y Amelius ..." p. 374, que corregeix la bibliografia anterior). Sánchez Martí (2000), "La historia de Amicus y Amelius ..." pp. 380-381 suggereix que podria ser «una versió única eminentment catalana».

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).