MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2125 (05 / November / 2024)

Anònim. Història d'Amic i Melis, versió 1 [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Ami et Amile [Francès,Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-03-10
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Història d'Amic i Melis, versió 1
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.1.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:s. XIV-2
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Literatura - Prosa
Doctrina moral - Exemples

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Íncipit text:Devets saber que en temps que·l rey Pipí regnave en França, pare que fo de Carles Maynes ...
Font:Aramon i Serra (1934), Novel·letes exemplars

Èxplicit

Èxplicit del text:... amdosos en hu vas jaguesse[n], dels cals les ànimas cavellaregen en la glòria de paradís.
Font:Aramon i Serra (1934), Novel·letes exemplars

Altres persones relacionades

Altres:Francesc (fl. s. XV-1) {Compilador}

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 487 - 81v-89r

Bibliografia

Edicions:Aramon i Serra (1934), Novel·letes exemplars, pp. 121-144
Bibliografia:Coll i Alentorn (1928), "El Libre de les Nobleses dels ..." pp. 314-346
Soberanas (1984), "Ami et Amile, una nova versió ..."

Observacions

Hi ha dues tradicions majors de la llegenda. La tradició hagiogràfica arrenca de la Vita Amici et Amelii carissimorum (s. XII). La tradició novel·lesca o secular es documenta en una epístola llatina de Raoul de Tourtier (mort el 1114) i pren la seva forma més completa en la cançó de gesta Ami et Amile (ca. 1200). Aquesta versió pertany a la tradició hagiogràfica, potser a través d'un text francès (Aramon i Serra (1934), Novel·letes exemplars p. 19).

Versió incorporada al Llibre de les nobleses dels reis, compilat per un cert Francesc (fl. s. XV-1) a mitjan segle XV (Coll i Alentorn (1928), "El Libre de les Nobleses dels ..." pp. 343-344). S'ha suggerit que el model d'alguns materials, inclosa aquesta versió, és de la segona meitat del segle XIV (Cingolani (2008), Libre dels reis pp. 20-21).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).