MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2103 (23 / November / 2024)

Abano (pseudo), Pietro d'. De sanitate tuenda

Aquesta obra té:

Traducció: Abano (pseudo), Pietro d'. Vida i ordre del viure [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-03-17
Darrera modificació: 2014-07-01
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Abano (pseudo), Pietro d'
Títol regularitzat:De sanitate tuenda
Altres títols:Calendarium dieteticum
Ordo vivendi
Llengua:Llatí
Data:estimada - c. s. IX
Notes sobre la datació:Presalernità. Els mss. més antics d'aquests calendaris dietètics són del s. IX.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Calendari dietètic
Matèries:Medicina - Dietètica i higiene
Calendari

Contingut

Íncipit

Íncipit text:«In primis, de mense Januarii.- Nolli sanguinem minuere...»
Font:Vaticana, Vat. lat. 4439 (s. XIV), f. 9r (TK, col. 770).

Altres persones relacionades

Altres:Hipòcrates (c. 460 aC – c. 375/351 aC)
Abano, Pietro d' (1250 – c. 1316)

Sinopsi

Sinopsi:Breu i rudimentari tractat d'higiene en el qual els consells mèdics (fonamentalment dietètics) s'ordenen segons els mesos de l'any. Sovint atribuït a Hipòcrates i encara a altres autors mèdics famosos.
Públic/intenció:Segurament laics, no experts en medicina.
Públic/intenció:Profans

Transmissió

Manuscrits:Cambridge (GB) - CCC - 395
Observacions:Entre molts altres mss.

Bibliografia

Bibliografia:Kibre (1985), Hippocrates Latinus: Repertorium ..., pp. 124-128, sobre el Calendarium dieteticum atribuït a Hipòcrates
Thorndike - Kibre (1963), A Catalogue of Incipits of ..., col. 770, ms. llatí que l'atribueix a Pietro d'Abano
Martínez Gázquez - García Ballester (1991), "Las Epistulae de flebotomia y ...", pp. 281-289, sobre els calendaris dietètics altomedievals
Vilanova (1996), Regimen sanitatis ad regem ..., pp. 59-60, sobre els calendaris dietètics altomedievals (no se'n cita cap d'atribuït a Pietro d'Abano)
Pucci Donati (2007), Dieta, salute, calendari: dal ...

Observacions

La brevetat de les indicacions que conté fa molt difícil d'escatir si procedeixen de coneixements empírics o bé d'arguments continguts en textos mèdics de l'Antiguitat, tal com proposà Wickersheimer 1966, autor per al qual haurien sorgit de traduccions fragmentàries del De cibis (o De alimentis) atribuït a Hipòcrates, que circulaven durant l'Alta Edat Mitjana. Fos com fos, aquests tractadets presalernitans, eminentment pràctics, foren molt abundants durant el mateix període altomedieval i van arribar a mantenir la fama fins ben avançat el segle XV, tal com ho prova el gran nombre de mss. llatins recollits per Kibre 1985, datats entre els ss. IX i XV, i la còpia supervivent de la traducció catalana. És molt probable que fos precisament la practicitat, derivada de l'estructura calendàrica, el que els garantí una tan llarga vigència. No obstant això, no van tenir cap influència sobre el gènere literari mèdic dels regimina sanitatis, desenvolupat a l'Europa llatina des del segle XIII a partir de les fonts àrabs.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).