MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2099 (23 / November / 2024)

Taranta, Valesc de (fl. 1382 – 1426). De epidemia et peste

Aquesta obra té:

Traducció: Taranta, Valesc de (fl. 1382 – 1426). Tractat de l'epidèmia i de pestilència [Català]. Traductor: Vilar, Joan (fl. s. XV in. – post 1475)

Publicació de la fitxa: 2024-02-21
Darrera modificació: 2024-03-06
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Taranta, Valesc de (fl. 1382 – 1426)
Títol regularitzat:De epidemia et peste
Llengua:Llatí
Data:estimada - 1401
Lloc:Foix?
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Medicina - Pesta i altres malalties

Transmissió

Manuscrits:Florència [Firenze] - BNCF - Manoscritti: Magl. - XV, 183 - 5v-22v
Impresos:Màntua [Mantova], Johann Vurster, 1473 –
Pàdua [Padova], Leonardus Achates de Basilea, 1473 –
Milà [Milano], Christophorus Valdarfer, 1473 –
Milà [Milano], Anònim, 1475 –
Roma, Bartholomaeus Guldinbeck, 1475 - 1476 – Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), De arte cognoscendi venena; Valesc de Taranta, De epidemia et peste
Pàdua [Padova], Matthaeus Cerdonis, 1487 – Pietro d'Abano, De venenis; Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), De arte cognoscendi venena; Valesc de Taranta, De epidemia et peste
Ginebra [Genève], Louis Cruse, c. 1505 – Pietro d'Abano, De venenis; Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), De arte cognoscendi venena; Valesc de Taranta, De epidemia et peste

Bibliografia

Bibliografia:Sudhoff (1910-1925), "Pestschriften aus den ersten 150 ...", 17/1-3 (1925), 102-103, núm. 272

Observacions

Regiment preservatiu que consta d'un pròleg i dotze breus capítols.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).