MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2089 (23 / November / 2024)

Abano (pseudo), Pietro d'. Vida i ordre del viure [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Abano (pseudo), Pietro d'. De sanitate tuenda [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2012-05-17
Darrera modificació: 2022-04-15
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Abano (pseudo), Pietro d'
Títol regularitzat:Vida i ordre del viure
Altres títols:«Vida e orda del viure»
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - s. XV
Notes sobre la datació:Conservada en un ms. del s. XV (c. 1440-1480).
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Calendari dietètic
Matèries:Medicina - Dietètica i higiene
Calendari

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:«Aquesta és la Vida e orda del viure que ordonà mestre Pere de Ebano, metge singular e famós de la ciutat de Bulunya, a quescuna persona qui vol bé governar la sua vida e estar sa, e qui la observarà no haurà may malaltia que no sia leugera de gorir e de curar».
Íncipit text:«De janer. — No·s deu hom traure sanch ne rentar lo cap. E deu hom usar de menjar gingebre e de bons lectuaris, e beure de bons vins...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... De noembre. — És bo setgnar [sic] la vena del fetge. E no és bo entrar en ba<n>y, per so que la sanch no·s rescalde e no s'alarguen les humós. — De deembre. — No menjar colls. E és bo usar la sayorida per lo roctar, e és molt sana».

Altres persones relacionades

Altres:Hipòcrates (c. 460 aC – c. 375/351 aC)
Abano, Pietro d' (1250 – c. 1316)

Sinopsi

Sinopsi:Traducció catalana anònima del cèlebre Calendarium dieteticum altomedieval sovint atribuït a Hipòcrates i encara a altres autors mèdics famosos. Constitueix un breu i rudimentari tractat d'higiene en el qual els consells mèdics (fonamentalment dietètics) s'ordenen segons els mesos de l'any.
Públic/intenció:Extrauniversitaris.
Públic/intenció:Profans

Transmissió

Manuscrits:Completa - Barcelona - BC - Manuscrits - 482 - 238vab

Bibliografia

Catàlegs i repertoris:Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 194
Kristeller (1963-1997), Iter Italicum: A Finding List of ..., vol. 4, p. 487 (amb el títol Ordo vivendi)
Omès per Mettmann (1983), "La littérature didactique en ..." i per Escudero Mendo (1993), Manuscritos de la Biblioteca de ...
Bibliografia:Corachan (1936), Diccionari de medicina, amb la ... (empra el ms. com a font)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 97

Observacions

En aquest ms., el Calendarium és falsament atribuït al famós metge, filòsof i astrònom paduà (que no bolonyès com vol la versió) Pietro d'Abano, tal com fa el text del ms. Vaticà, Vat. lat. 4439, del s. XIV (TK, col. 770): inc. «In primis, de mense Januarii. Nolli sanguinem minuere...», f. 9r, «De sanitate tuenda». Aquesta falsa atribució no s'esmenta en cap biobibliografia de Pietro d'Abano.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).