MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2080 (16 / juny / 2024)

Cató. Disticha Catonis

Aquesta obra té:

Traducció: Cató. Llibre de Cató (versió 1) [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Cató. Llibre de Cató (versió 2) [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Cató. Llibre de Cató (versió 3) [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-03-11
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Lluís Cabré, Montserrat Ferrer
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Cató
Títol regularitzat:Disticha Catonis
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 28.1
Llengua:Llatí
Data:estimada - s. III ex.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Transmissió

Manuscrits:Fragmentària - Barcelona - ACA - Col·leccions, Còdexs: Ripoll - 129 - 90r-97v

Observacions

Compilació de sentències morals d'autor incert que s'atribuïa a Cató el Vell. En la forma original consta d'un pròleg en prosa adreçat al fill i quatre llibres de dístics; a l'edat mitjana circulava amb unes breves sententiae (o Cato parvus) col·locades entre un pròleg breu i els quatre llibres versificats (Cato magnus). És un text amb contingut mòbil, que es pot trobar molt cristianitzat, i amb una extraordinària difusió, perquè es feia servir en el primer ensenyament, sovint compilat amb altres obres elementals dins els libri Catoniani, o, més endavant, formant part d'impresos dels anomenats auctores morales octo. Per a la seva difusió junt amb la Chartula o De contemptu mundi i altres opuscles, vegeu la introducció de Taylor a Cartagena (2004), Cathoniana confectio: a Latin ..., pp. vii-viii i xxv-xxix.

Les traduccions més antigues són en francès, del segle XII. Per a un panorama de les versions vernacles, vegeu González-Blanco García (2007), "Las traducciones romances de los ..." (la part dedicada als textos catalans, pp. 36-38, conté molts errors). Per a la presència de testimonis llatins en biblioteques hispàniques (incloent l'Arxiu de la Corona d'Aragó, la Biblioteca de Catalunya i la Catedral de València) i les traduccions castellanes, vegeu Cartagena (2004), Cathoniana confectio: a Latin ..., pp. 21-25.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).