MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2028 (22 / November / 2024)

Oliver, Guillem (fl. 1451 – 1464). Romiatge de la Casa Santa de Jerusalem

Publicació de la fitxa: 2011-04-18
Darrera modificació: 2013-09-01
Bases de dades:Sciència.cat, Cançoners

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes; Jaume Torró
Estat:completa

Identificació

Autor:Oliver, Guillem (fl. 1451 – 1464)
Títol regularitzat:Romiatge de la Casa Santa de Jerusalem
Altres títols:«Romiatge de la Casa Sancta de Jherusalem»
Llengua:Català
Data:estimada - c. 1464
Lloc:Barcelona?
Notes sobre la datació:Pelegrinatge efectuat durant l'any 1464.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Geografia i viatges - Viatges
Religió - Espiritualitat

Contingut

Consistència:fragmentària
Especificacions:Manca l'últim foli del ms. (f. 238 de la foliació antiga).

Íncipit

Rúbrica inicial:«Romiatge de la Casa Sancta de Jerusalem ensemps ab les perdonanses de aquella fet per mossèn Guillem Oliver, ciutadà de Barcelona»
Íncipit text:«Lo primer dia de mars de l'any de la Nativitat de nostre Senyor mil .CCCC.LXIIII. partí yo, Guillem Oliver, ciutadà de Barcelona, ab una galera...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... e aquí lexam la galera dels peregrins [...]»

Altres persones relacionades

Altres:Romeu, Baltasar (fl. 1464) {pelegrí}
Castelló, Bartomeu (fl. 1464) {pelegrí}
Cavaroques, NN (fl. 1464) {patró de galera}
Contarini, Agostino (fl. 1464) {patró de galera}
Gual, Narcís (fl. 1486) {transmissor}

Transmissió

Manuscrits:Fragmentària - Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 151 - 16 - 219r - 229v [227 - 237]

Bibliografia

Edicions:Collell (1900), Catalunya a Palestina, pp. 1-28
Gascón Urís (1998), Jardinet d'orats ...
Bibliografia:Puiggarí (1861), "Romería a la Santa Casa de ..."
Gudiol (1927), "De peregrins catalans i ..."
Ribera Llopis (1991), "Hacia una escritura del «viaje» ...", p. 99
Homs i Guzmán (2003), "Relats de pelegrinatge a Terra ..."
Madrenas Tinoco - Ribera Llopis (2005), "Itineraris i/o dietaris: models ..."
Ferrer i Mallol (2008), "Els viatges piadosos de cristians ...", pp. 105 i 108-109
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 259-260

Observacions

Relat d'un pelegrinatge a Jerusalem efectuat l'any 1464, conservat en una còpia feta per Narcís Gual a Barcelona el 1486.

El viatge fou efectuat per Guillem Oliver, ciutadà de Barcelona, d'on partí «ab una galera d'En Cavaroques» (1-III-1464) per anar a Cotlliure, on se li uniren Baltasar Romeu i Bartomeu Castelló. Junts seguiren camí per terra fins a Montpeller i d'aquí a Venècia, on embarcaren en «una galera de peregrins» d'Agostino Contarini que els conduí a l'illa de Rodes (9-VI). Havent deixat Romeu a Rodes, els altres dos continuaren per mar cap a Xipre, Beirut i Jaffa. Des d'allà anaren per Ramallah («Rama») fins a Jerusalem durant l'estiu d'aquell any, per tornar en acabat desfent el camí d'anada. El relat queda truncat a Rodes (30-VIII) per la pèrdua del foli final del ms.

El relat descriu en detall l'itinerari, informa de la localització topogràfica dels indrets visitats i d'alguna de les peripècies viscudes pels pelegrins (com l'empresonament a Ramallah amb altres sis pelegrins arran de la denúncia d'un company de galera castellà que havia renegat del cristianisme a Beirut), i indica les «perdonanses» o indulgències aconseguides a cada lloc. L'autor del relat sembla ser el mateix Guillem Oliver, que parla en primera persona.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).