MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2017 (23 / November / 2024)

Corella, Joan Roís de (1435 – 1497). Història de la gloriosa santa Magdalena

Aquesta obra és:

Adaptació de: Voràgine, Jaume de. Flos sanctorum

Publicació de la fitxa: 2010-01-14
Darrera modificació: 2015-03-22
Bases de dades:Cançoners, Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Corella, Joan Roís de (1435 – 1497)
Títol regularitzat:Història de la gloriosa santa Magdalena
Llengua:Català
Data:estimada - post 1482
Notes sobre la datació:Corella dedica l'obra a la “senyora viuda Flors de Vallterra”, Elionor de Flors. El seu marit, Francesc de Vallterra, encara vivia el 1482; ja era difunt el 1492 (Riquer - Comas - Molas (1980-1988), Història de la literatura ..., vol. IV, 126-128), però l'obra podria ésser anterior o posterior a aquesta segona data.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
vers

Contingut

Consistència:completa
Especificacions:Aquesta obra inclou al final una poesia d'endreça:
Joan Roís de Corella, Fflor d'onestat, senyora devota

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Autor

Transmissió

Manuscrits:València - BHUV - Manuscrits - 728 - 100v-115v

Bibliografia

Edicions:Miquel i Planas (1913), Obres de J. Roiç de Corella ..., pp. 309-348
Bibliografia:Riquer - Comas - Molas (1980-1988), Història de la literatura ..., vol. IV, 123-129

Observacions

El relat no solament abasta els episodis evangèlics protagonitzats per Maria Magdalena fins a la resurrecció de Crist (II-XXII), sinó també la llegenda de l'evangelització de Provença i dels seus trenta anys de vida ermitana (XXIII-XXX). Tret de la mort i glorificació de la santa als peus de Crist (XXXI), tot és adaptació del capítol 96 de Jaume de Voràgine, Flos sanctorum. La part provençal n'és una versió estilitzada però fidel i amb no gaires afegitons, com ara la devoció de la corona d'espines o la nuesa de l'ermitana coberta amb els seus cabells. En canvi, la part evangèlica es desplega extraordinàriament, com una glossa novel·lada de quatre o cinc passatges, potser consultant Ludolf de Saxònia, Vita Christi, I, 60-61; II, 17 i 69-72.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).