MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op20 (22 / November / 2024)

Vilanova, Miquel de (fl. s. XV ex. - XVI in.). Receptari de Miquel de Vilanova

Publicació de la fitxa: 2012-07-05
Darrera modificació: 2020-06-29
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Vilanova, Miquel de (fl. s. XV ex. - XVI in.)
Títol regularitzat:Receptari de Miquel de Vilanova
Llengua:Català
Data:estimada - s. XV ex. - XVI in.
Lloc:València
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Receptari mèdic domèstic
Matèries:Medicina - Farmacologia
Medicina - Ginecologia, obstetrícia i cosmètica
Tècniques - Tintoreria
Veterinària - Falconeria i caça
Medicina - Cirurgia i anatomia

Contingut

Consistència:completa

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
(1) «Recepta de l'engüent de l'alfaquí de Llaurí per a naffres»; (2) «Pólvora per a strènyer la sanch de les naffres del matex alfaquí»; (3) «Per a llevar taques d'oli de drap»; (4) «Per a traure tinta»; (5) «Per a llevar taca d'oli de drap de llana o de seda»; (6) «Per salvar lo vy cinch o sis anys»; (7) «Per a fer exir hun ferro de naffra»; (8) «Per a pendre ocells»; (9) «Contra ginches»; (10) «Ad idem»; (11) «Per a febres crònica»; (12) «Per a febres»; (13) «Per a terçana, posa-li al coll ab un paternòster e una avemaria aquesta oració ab devoció»; (14) «Per a mal de caure»; (15) «Aquest vers és molt bo a vèrtholes si és dit tres vegades ab lo cenyal de la creu e hun paternòster e una avemaria cada vegada»; (16) «Recepta de la pólvora de papa Benet»; (17) «Per a pudor de boca»; (18) «La virtut del moritort bort»; (19) «A dona que ha la criatura morta»; (20) «A dona que li unflen les mamelles que no pot alletar»; (21) «Per a estanquar sanch de nars»; (22) «A dona que no·s vol pintar»; (23) «Per a calsar les dents»; (24) «Per a mal de pedra»; (25) «A mal de caure»; (26) «Per a mal de mare»; (27) «A dona que no ha llet»; (28) «A mal de mogorons»; (29) «Electuarium optimum ad visum et eius debilitatem et si fuerit admissum fortam recuperabitur»; (30) «La recepta de l'engüent de l'alfaquí de Llaurí per a qualsevol naffres»; (31) «Pólvora del matex alfaquí per a estrènyer la sanch de les naffres»; (32) «Per a tinya»; (33) «Per a persona que orina sanch»; (34) «Per a fer blanques les dents e levar-ne la niella»; (35) «Per a foch que·s pose en la naffra»; (36) «Pólvora de Galièn notable»; (37) «A persona que no pot orinar»; (38) «Per a bèstia que té roïns ungles»; (39) «Per a fichs»; (40) «Ad idem»; (41) «Per a pasa còlica»; (42) «Per a home trencat»; (43) «A ulls plorosos»; (44) «Per stanquar sanch»; (45) «Per anar camí»; (46) «Per a trencadura»; (47) «Per a briansa»; (48) «Per a pantax»; (49) «Per a barrugues»; (50) «Per a dolor de quexal»; (51) «Per a dolor de orella»; (52) «A hom que no pot orinar sinó a gota a gota»; (53) «Cartell de desaffio de don Miquel de Vilanova al spectable comte de Oliva»; (54) «La recepta de les píndolles de Razís Almansor apropiades per a temps de pestilència».

Altres persones relacionades

Autoritat citada:Anònim (alfaquí de Llaurí) (fl. s. XV ex. - XVI in.)
Benet XIII d'Avinyó (c. 1328 – 1423)
Galè, Claudi (129 – c. 217)
Al-Rāzī (c. 864 – c. 925)
Altres:Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, Serafí de (1480 – 1536)

Sinopsi

Sinopsi:Receptari terapèutic (domèstic) compilat pel seu autor a partir de diverses fonts i copiat per ell mateix, en un plec afegit a un llibre imprès de tema mèdic, per al seu ús.
Públic/intenció:El cavaller Miquel de Vilanova i la seva família.
Públic/intenció:Nobles
Profans
Usuari

Transmissió

Manuscrits:València - Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu - Biblioteca Nicolau Primitiu - Inc/1 - [Manuscrit en l'imprès: València, Nicolau Spindeler, c. 1490 – Lluís Alcanyís, Regiment preservatiu i curatiu de la pestilència]

Bibliografia

Bibliografia:Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 120
Alcanyís (2008), Regiment preservatiu e curatiu de ..., p. 77
Cifuentes i Comamala (2016), "El receptari mèdic baixmedieval ..."
BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 1261
Sobre Miquel de Vilanova, vegeu la fitxa biogràfica
Sobre Manuel de Vilanova, vegeu:
Riquer - Comas (1964), Història de la literatura ..., vol. 2, pp. 632-633, facs. a la p. 689
Villalmanzo - Chiner (1992), La pluma y la espada: estudio ..., § 344-345, 418, 420-423, 425-426, 428, 431 i 440
Villalmanzo (1995), Joanot Martorell: biografía ..., § 478-479, 599, 601, 605-608, 610-611, 613-615, 619, 621, 629, 637 i 689
Sobre Joan de Vilanova, vegeu:
Riquer (1963-1968), Lletres de batalla, cartells de ..., § XII

Text digital

Text complet:Biblioteca Valenciana Digital

Observacions

Receptari manuscrit copiat en el verso del darrer foli (f. 14 = b6) i en un plec afegit (ff. Ir-VIr, f. VIv en blanc) a l'exemplar de València de l'imprès València, Nicolau Spindeler, c. 1490 – Lluís Alcanyís, Regiment preservatiu i curatiu de la pestilència per part d'un dels posseïdors del volum, de finals del s. XV o principis del XVI. Conté receptes de medicina (cirurgia, ginecologia, obstetrícia i cosmètica, pesta, etc.), veterinària (menescalia i falconeria) i per a altres qüestions pràctiques (llevataques, conservar el vi, xinxes), i també conjurs per guarir, tot majoritàriament en català, encara que amb algun ítem en llatí.

Copiat entre les dues últimes receptes (f. Vrv) hi ha l'esborrany d'un cartell de desafiament de Miquel de Vilanova («Cartell de desaffio de don Miquel de Vilanova al spectable comte de Oliva»), sense data, que aparentment descobreix la identitat del propietari del volum, el qual hi afegiria aquest darrer plec i seria l'autor-compilador del receptari que conté.

Destaquen unes receptes atribuïdes a l'alfaquí de Llaurí (Ribera Baixa), que fou centre de la baronia de Llaurí i lloc de moriscs. El comte d'Oliva esmentat al cartell de desafiament deu ser Serafí de Centelles. Els Vilanova estaven emparentats amb els Vilaragut, enemics dels Centelles en la València del s. XV. Durant el segle XV, es documenten diversos membres de la família Vilanova, sens dubte ascendents d'aquest Miquel de Vilanova, entre els quals Manuel de Vilanova, senyor de la vall i del castell de Pop (fl. 1412-1437), que intercanvià lletres de batalla amb Galceran Martorell, germà gran de Joanot Martorell (1430-1433), i Joan de Vilanova, que n'intercanvià amb Joan Jeroni de Vilaragut, fill de la reina Margarida de Prades (1461). Un Miquel de Vilanova vivia a la ciutat de València el 1510 i és esmentat al Cancionero general de 1511.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).