MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op1964 (20 / maig / 2024)

Torroella, Pere (c. 1420 – c. 1492). Quien bien amando persigue

Publicació de la fitxa: 2009-12-30
Darrera modificació: 2020-11-30
Bases de dades:Cançoners

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Torroella, Pere (c. 1420 – c. 1492)
Títol regularitzat:Quien bien amando persigue
Identificació de l'obra:ID 0043
Llengua:Castellà
Estat de l'obra:conservada
Forma:vers

Contingut

Consistència:completa

Transmissió

Manuscrits:París - BnF - Manuscrits: Esp. - 479 - 177-179v
Completa - Saragossa [Zaragoza] - BUZ - 210 - 8-9 - 160v-162v [170-172]

Bibliografia

Edicions:Baselga y Ramírez (1896), El cancionero catalán de la ..., p. 152.
Bach y Rita (1930), The Works of Pere Torroella, a ..., p. 192-205.
Aubrun (1951), Le chansonnier espagnol ..., p. 182.
Dutton (1990-1991), El cancionero del siglo XV ... vol IV p. 375-6
Torroella (2005), Obra completa, 199-200.
Ciceri (1995), El cancionero castellano del s ..., p. 54.
Martí (1995), El Cançoner del marquès de ..., p. 79.
Riquer (1997), Antologia de poetes catalans. Un ..., p. 416.
Beltrán (2002), Poesía española, 2, Edad Media ..., p. 447.
Torroella (2011), Obra completa, vol. II, pp. 96-111.

Observacions

Núm. estrofes: 13
Estructura mètrica: 8^ 8^ 8^ 8^ 8^ 8^ 8^ 8^ 8^
Estructura de rimes: abbacdccd
Gènere: Maldit.
Notes: aquest poema és conegut com el 'Maldecir de mujeres'.
Alguns autors editen les cobles en un ordre diferent (I-IV, VI-VII, V, VIII-XIII; vegeu Rodríguez Risquete, 2011).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).