MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op1959 (20 / maig / 2024)

Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040). Dietes dels malalts [Català]. Traductor: Eimeric, Berenguer (s. XIII – c. 1356)

Aquesta obra és:

Traducció de: Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040). Kitāb al-taṣrīf [Àrab]

Aquesta obra té:

Traducció: Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040). De cibariis infirmorum [Llatí]. Traductor: Eimeric, Berenguer (s. XIII – c. 1356)

Publicació de la fitxa: 2013-09-04
Darrera modificació: 2022-04-26
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040)
Títol regularitzat:Dietes dels malalts
Traductor:Eimeric, Berenguer (s. XIII – c. 1356)
Llengua:Català
Data:estimada - ante 1318
Lloc:Montpeller
Notes sobre la datació:Bernat de Gordon es documenta com a professor a Montpeller fins 1308. Eimeric consta exercint la medicina a València l'any 1318.
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Gènere:Tractat pràctic
Matèries:Medicina - Dietètica i higiene
Medicina - Medicina pràctica

Contingut

Altres persones relacionades

Comitent:Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330)

Sinopsi

Públic/intenció:Estudiants de medicina

Bibliografia

Bibliografia:Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., p. 69
García Ballester (1976), Historia social de la medicina en ..., p. 25
Demaitre (1980), Doctor Bernard de Gordon ..., p. 31
García Ballester (1988), La medicina a la València ..., pp. 92-93 i 96
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 50 i 150
Samsó (1999), "Traducciones científicas ...", p. 217
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 63, 94 i 102
Bosc (2016), Montpellier et la médecine ...

Observacions

Traducció de les parts (maqāla) 26 i 27 del Kitāb al-taṣrīf feta a partir de l'àrab i traslladada tot seguit al llatí pel mateix Eimeric a instància de Bernat de Gordon mentre estudiava a Montpeller («translata de arabico in vulgare cathalanarum et a vulgari in latinum a Berengario Eymerici de Valencia ad instanciam magistri Bernardi de Gordonio», veg. trad. llatina).

Aquestes dades la permeten situar abans de vers 1308 (data de la darrera documentació de Bernat de Gordon com a docent a Montpeller: Demaitre 1980: 31) i, amb més seguretat, abans de 1318, en què Eimeric ja exercia la medicina a la ciutat de València (McVaugh 1993: 50n).

Contra l'opinió de Garcia Ballester 1976, seguida per McVaugh 1993 i Cifuentes 2006, el català, per a Samsó 1999, hauria tingut un paper únicament oral en aquest procés, potser per part d'un segon traductor intermediari anònim que podria haver estat jueu.

Ara per ara, no se n'ha localitzat cap manuscrit ni se n'ha identificat cap atestació documental.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).