MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op1957 (10 / maig / 2024)

Ibn Sīnā (c. 980 – 1037). Quart del Cànon [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Ibn Sīnā (c. 980 – 1037). Canon medicine [Llatí]. Traductor: Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187)

Traducció de: Ibn Sīnā (c. 980 – 1037). Kitāb al-qānūn fī l-ṭibb [Àrab]

Publicació de la fitxa: 2015-03-22
Darrera modificació: 2023-03-12
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Ibn Sīnā (c. 980 – 1037)
Títol regularitzat:Quart del Cànon
Altres títols:«Quart libre de la Avicenna»
«Libre quart, de les malalties perticullars»
«Libre quart, de les malaltias particulàs»
«Avicenna»
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV primer quart
Lloc:Barcelona?
Notes sobre la datació:El ms. conservat conté solucions pròpies de la scripta librària catalana primitiva, abandonada a partir de c. 1320-1330. L'any 1386 existia un exemplar del Canon en català en mans de la noblesa catalana relacionada amb la cort.
Altres datacions: s. XIV-1 (Badia 1996: 61; BITECA); abans de mitjan s. XIV (Cifuentes 2002: 100-102); c. 1330-1350 (Cerdà 2004: 32; Casanova 2009).
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi de medicina
Matèries:Medicina - Medicina pràctica

Contingut

Consistència:completa
Conservació:fragmentària
Especificacions:Només es conserven les fens 1-3 i, en part, 4, del llibre IV. Inclou sencera la secció sobre la uroscòpia del llibre I (fen 2, doctr. 3, summa 2). Vegeu Observacions.

Íncipit

Invocació:«En nom de Déu» [MS]
«En nom de Déu sia» [inv. 1500]
Rúbrica inicial:«Comença lo Quart libre de la Avicenna» [MS]
«Comença lo Libre quart, de les malalties perticullars...» [inv. 1464]
Taula de capítols:«En nom de Déu, començen les rúbriques del Quart libre de la Avicenna. — De aquells qui són pus aparellats a les febres - .II. ... -- ... Del regiment universal en les naffres dels budells de dins - CLXV — Ffiniunt rubriçe. Deo gracias. Amen» [MS]
«Aquells qui són pus aparellats a les febres» [inv. 1471]
Íncipit text:«La febre és calor estranya que·s comprèn al cor e d'él parter [sic], migançant l'esperit e la sanch, per les venes e per les artèries...» [MS]

Èxplicit

Èxplicit del text:«... e posa sobre aquella aprés, en la fi sua, emplaustre besilicon» [inv. 1464]
«... E Gualièn diu, en lo Libre de enginy de sanitat: "e sia entenció tua, per lo trenchament del mirach del ventre» [...] (fen 4, tr. 1, cap. 7) [MS]

Altres persones relacionades

Posseïdor:Santapau, Hug (III) de (m. 1393) {noble, Barcelona?, 1386}
Matamala, Arnau de (fl. 1416 – 1429) {cirurgia, Barcelona, 1420}
Vicenç, Joan (fl. 1421 – 1464) {barber-cirurgià, Barcelona, 1464}
Llaners, Bernat (m. 1471) {cirurgià, Vic, 1471}
Espanya, Alemany d' (m. 1500) {notari, Palma, 1500}

Sinopsi

Sinopsi:Traducció catalana del llibre IV del Canon d'Avicenna (Ibn Sīnā). Aquesta traducció circulà completa, tot i que el ms. únic conservat no la conté sencera, i inclou també els capítols sobre la uroscòpia del llibre I. Per a l'estructura general del Canon, vegeu la fitxa de l'original àrab. Per al contingut del llibre IV i el dels testimonis catalans, vegeu Observacions.
Públic/intenció:Cirurgians i barbers-cirurgians, que probablement produïren la traducció. Extrauniversitaris profans a la medicina (nobles, burgesos).
Públic/intenció:Metges pràctics
Profans

Transmissió

Manuscrits:Fragmentària - París - BnF - Manuscrits: Esp. - 563 - ff. a13r-a14v, a16r-a21r i 1r-166r [=Ir-CLXVIr]
Atestacions documentals:
  1. València - ARV - Registres notarials – vol. 2959, s. f. – 2 juny 1351 – ítem 2
  2. Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1372, f. 115v – 14 febrer 1386
  3. Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 132/2, ff. 13v-14r – 5 juny 1420 – ítem 1
  4. Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.11, s. núm. – 22 febrer 1464 – ítem 2 [44]
  5. Barcelona - AHCB - Fons municipal: Manuscrits municipals – 01/1G-34 – 30 juny 1466 – ítem 1
  6. Vic - ABEV - Arxiu de la Cúria Fumada – ACF-3784 (inventaris J. Sellers 1470-1471) – 1471 – ítem Junyent § 266
  7. Palma [Ciutat de Mallorca] - ARM - Protocols notarials – T-496, ff. 53-62 – 19 febrer 1500 – ítem 14
  8. Palma [Ciutat de Mallorca] - ARM - Protocols notarials – T-496, ff. 53-62 – 19 febrer 1500 – ítem 22
Observacions:L'exemplar de Pere de Portugal (1466), que en realitat pertanyia al metge Bernat de Granollacs (Balaguer 1881: 20), no és segur que fos en català (vegeu fitxa de l'inventari). Es recull aquí perquè ha estat citat com si ho fos (Batllori 1947: 60).

Bibliografia

Edicions:Cerdà Micó (2004), Lo Quart del Canon d'Avicenna ..., ff. 243-562 - Transcripció no crítica del text
Catàlegs i repertoris:Mettmann (1983), "La littérature didactique en ...", núm. 7231
Edicions:Edició crítica en preparació a cura de Concepció Cerdà i Emili Casanova (Universitat de València)
Bibliografia:Balaguer i Merino (1881), D. Pedro, el Condestable de ..., p. 20 [inv. 1466]
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, p. 335, doc. 373 [doc. 1386]
Ribera (1928), "La enseñanza entre los ...", pp. 248-249 i 351-354 (atestació àrab)
Corachan (1936), Diccionari de medicina, amb la ... (empra el ms. com a font)
Junyent (1943), "Repertorio de noticias sobre ...", núm. 266 [inv. 1471]
Batllori (1947), "Notícia preliminar: les obres ...", p. 60
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 43
García Ballester (1976), Historia social de la medicina en ..., pp. 68-71 (atestació àrab)
García Ballester (1988), La medicina a la València ..., p. 97
Hillgarth (1991), Readers and Books in Majorca ..., doc. 441, núm. 14 i 22 [inv. 1500]
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., pp. 10, 15-16, 87 i 90-91 (atestacions llatines)
McVaugh (1994), "Royal surgeons and the value of ...", pp. 218-219 (atestacions llatines)
Badia (1996), Textos catalans tardomedievals i ..., pp. 35-36, 39 i 59-61 (llengua i ms.)
Cifuentes i Comamala (1997), "«Translatar sciència en romans ...", p. 15
Samsó (1999), "Traducciones científicas ...", p. 218 (síntesi sobre circulació)
Hernando i Delgado (2000), "Crèdit i llibres a Barcelona ...", p. 80, núm. 10 [inv. 1420]
Cifuentes i Comamala (2000), "La promoció intel·lectual i ...", pp. 450-451 i 466 [inv. 1464]
Cifuentes i Comamala (2003), "Abu ‘Ali ibn Sina (Avicena) ...", pp. 100-103 (síntesi sobre trad. catalana i altres possibles trad.)
Cerdà Micó (2004), Lo Quart del Canon d'Avicenna ..., ff. 1-241
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 92-93 (síntesi sobre trad. catalana)
Casanova (2006), "Dialectalismes i arcaismes en el ..." (utilització del ms. a Corachan 1936)
Casanova (2009), "El Canon d'Avicenna, text ..." (anàlisi de la llengua)
Badia - Santanach - Soler (2010), "Els manuscrits lul·lians de ..." (scripta librària catalana primitiva)
Cifuentes i Comamala (2021), "La scripta librària catalana ...", p. 165 (scripta librària catalana primitiva)

Observacions

Les notícies més antigues que es coneixen sobre la circulació del Canon d'Avicenna a l'espai catalanoaragonès (resum a Samsó 1999: 218) són dels primers anys del s. XIV. L'any 1301 Jaume II el Just (1267 – 1327) tenia un exemplar del Canon, segurament en llatí, que empenyorà per la molt considerable suma de 500 sous b. al seu cirurgià Berenguer Sarriera (fl. 1298 – 1310), el qual devia estar interessat en l'obra. El mateix rei procurà que els seus físics i cirurgians coneguessin l'obra i s'hi formessin, finançant-los l'adquisició d'exemplars, i se'n detecta la circulació fora de la cort des de ben aviat (Rubió 1908-1921: vol. 2, doc. 15, 19 i 26, anys 1301-1303 i 1309; McVaugh 1993: 10, 15-16, 87, 90-91; McVaugh 1994: 218-219). Els jueus catalanoaragonesos es van sentir igualment atrets per l'obra i en posseïen volums en llatí i en hebreu (Rubió 1908-1921: vol. 2, doc. 117 i 252, anys 1355 i 1381), llengua a la qual un jueu de Barcelona l'havia traduït vers 1280-1290 (vegeu fitxa de la traducció llatina). En la segona meitat del s. XV el Canon s'ensenyava en àrab en una madrasa (escola) de Saragossa (Ribera 1928: 248-249 i 351-354; García Ballester 1976: 68-71).

La primera atestació d'una traducció catalana del Canon apareix en una carta de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) al baró Hug (III) de Santapau (m. 1393) en la qual el rei feia d'intermediari perquè el noble garrotxí prestés el volum («lo vostre Avicenna, qui, segons se diu, és escrit en vulgar») al comte de Foix, Gastó (III) de Foix, Febus (1343 – 1391), que desitjava copiar-lo o traduir-lo («lo desija fort, per fer-lo transladar») (Rubió 1908-1921: vol. 1, doc. 373, any 1386). L'ambigüitat del document, que no permet assegurar si al·ludeix a una part o a tot el Canon (la Avicenna, en el llenguatge col·loquial de l'època), ha alimentat alguns dubtes sobre l'abast real de la traducció (Badia 1996: 39; Cifuentes 1997: 15; Cifuentes 2000: 451; Cifuentes 2002: 100-101; Cifuentes 2006: 92-93), però, a la vista de les altres atestacions localitzades i del testimoni manuscrit conservat, s'ha de concloure que només circulà en català el llibre IV (amb una part del llibre I). Aquest és el contingut del ms. conservat, que és una còpia del tombant del s. XIV al XV, i el dels exemplars consignats en inventaris de béns de Barcelona, Vic i Mallorca dels anys 1420, 1464, 1471 i 1500. Tot i amb això, i malgrat que la conservació dels materials pot esbiaixar les conclusions, la traducció catalana del Quart del Canon sembla prou excepcional en el panorama de les traduccions mèdiques vernacles (Badia 1996: 39; Cifuentes 2002: 100-101; Cifuentes 2006: 93; vegeu fitxa de la traducció llatina).

El llibre IV del Canon (comença: «Liber Canonus quartus incipit de egritudinibus particularibus quequm accidunt non appropriantur uni membro, continens septem fen... Febris est calor extraneus accensus in corde et procedens ab eo...», ed. Venècia 1489-1490, sign. AA1ra) està dedicat al tractament de les malalties concretes («particulars») que no són específiques de cap òrgan o membre i que poden afectar tot el cos. Consta de set fens o parts, dedicades a les febres (fen 1), el pronòstic i la diagnosi (fen 2), els apostemes o abscessos, les pústules i la lepra (fen 3), les ferides, les contusions, les hemorràgies i les úlceres (fen 4), les dislocacions i les fractures (fen 5), els verins i les mossegades (fen 6), i les malalties de la pell, el cabell i les ungles i la cosmètica (fen 7). Aquest llibre IV va tenir, com els altres del Canon, una àmplia circulació independent. L'orientació pràctica que té, que abasta un extens ventall de matèries, va atreure els metges universitaris (vegeu fitxa de la traducció llatina) però també els metges extrauniversitaris i els profans a la medicina, que se'n van procurar traduccions a la llengua vulgar, com es pot comprovar en les atestacions de la traducció catalana.

El testimoni únic de la traducció catalana (ms. BnF Esp. 563) conté una còpia, que restà inacabada, d'aquest llibre IV, amb les fens 1-3 i els cap. 1-7 del tractat 1 de la fen 4, amb aquest últim capítol gairebé complet (fins a «... inquit Galienus, in Libro de ingenio sanitatis: "Et sit intentio tua apud disruptionem mirac ventris...», ed. 1489-1490, sign. C5va). Manquen, per tant, la major part de la fen 4 (tr. 1, cap. 8-12, i tr. 2-4) i les fens 5-7. Tot i que la primera rúbrica del text i de la taula («De aquells qui són pus aparellats a les febres») correspon al cap. 2 del tr. 1 de la fen 1, no manca el primer capítol. El mateix devia succeir a l'exemplar llistat a l'inventari de 1471. Les atestacions documentals localitzades, en particular l'inventari de 1464 (Cifuentes 2000: 450-451 i 466), demostren que la traducció del llibre IV existí completa (acaba: «... et pone super ipsam post, et in fine eius, emplastrum basilicon», ed. Venècia 1489-1490, sign. II10vb). Contra el que s'ha dit en alguna ocasió (Cifuentes 2000: 451; Cifuentes 2002: 101-103; Cifuentes 2006: 93), no hi ha motius per pensar que n'existí més d'una traducció. D'altra banda, el testimoni conservat conté una extensa addició al llibre IV (Cerdà 2004: 33; Casanova 2009: 90): l'apartat sencer que es dedica a la uroscòpia del llibre I (fen 2, doctr. 3, summa 2: «De urina et egestione», sign. e3vb-e7ra de l'ed. Venècia 1489-1490), interpolat entre les fens 2 i 3 del llibre IV (ff. 120r-135v). És possible que aquesta addició no sigui distintiva del testimoni sinó que ja es donés en la traducció original, potser heretada de l'antígraf llatí que emprà.

La traducció s'ha dit que podria haver estat feta a partir de l'hebreu o de l'àrab (Cardoner 1973: 43; Cifuentes 1997: 18). L'anàlisi del text, però, de seguida descobrí que és feta a partir de la llatina de Gerard de Cremona (Samsó 1999: 218; Cifuentes 2000: 451; Cifuentes 2002: 100-101; Cerdà 2004: 27 i 33; Cifuentes 2006: 64 i 93). La traducció, elaborada pel sistema verbum verbo, és de prou qualitat, dintre dels estàndards del moment (Badia 1996: 61; Cifuentes 2002: 100-101; Cerdà 2004: 33), sense arribar a la de les efectuades pels cirurgians Guillem Corretger (fl. 1284 – 1309) o Berenguer Sarriera (fl. 1298 – 1310). No hi ha elements per assegurar si fou produïda en els ambients dels metges extrauniversitaris, com els d'aquests cirurgians esmentats, o bé en els dels profans a la medicina, com suggereix l'atestació de 1386 i també, aparentment, els trets d'ús del testimoni conservat. Rubió (1908-1921: vol. 2, p. xxiv) deduí d'aquesta atestació de 1386 una datació de la traducció en el regnat de Pere III. L'anàlisi de la llengua (Badia 1996: 61; Casanova 2009), però, n'indica una datació en la primera meitat del s. XIV. La presència de nombrosos elements («blese», «làntesa», «padella», «vou», «saubut», «vesinetat», «feyt», «vuyls», «nuamentz», «treytz», etc.) de la scripta librària primitiva del català (Badia - Santanach - Soler 2010; Cifuentes 2021), tot i que sovint suprimits en l'habitual procés de modernització gràfica, la situa en el primer quart d'aquest segle XIV i en fa una de les traduccions tècniques catalanes més antigues. Les primeres atestacions documentals la localitzarien, si no a Barcelona, sí almenys a Catalunya (Cerdà 2004: 32 i Casanova 2009 proposaren localitzar-la al nord del país a causa de la pàtina occitana que té, que avui s'atribueix a la scripta librària). El ric vocabulari tècnic que conté (Cerdà 2004: 141-238) només ha estat utilitzat per a l'elaboració del diccionari de Corachan 1936 (Casanova 2006).

Nota sobre fen. El traductor llatí, Gerard de Cremona, no va saber trobar un equivalent per fann (pl. funun), que es pot traduir per 'classe', 'categoria' o 'part', i el va transliterar en fen, que va convertir en femení (Jacquart - Micheau 1990: 162). La traducció catalana té significatives vacil·lacions, derivades de l'intent de traduir l'expressió (a la 2a, «tractat», f.79v; a la 2a del primer, «del offan», f. 120r, i «del segon offan», f. a19v; a la 3a, «recepta en l'article», f. 135v; omet la rúbrica a la 1a i la 4a, ff. 1r i 163r). Als inventaris de béns s'empra el femení («hun Gentil sobre la tercera del terç... hun Di de Florença sobre la primera del primer», Alcanyís 2008: 111), que és usual també en altres traduccions mèdiques catalanes (vegeu Pere d'Argellata, Cirurgia, Traductor: Narcís Solà, per exemple).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).