MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op1955 (22 / November / 2024)

Ibn Sīnā (c. 980 – 1037). Kitāb al-qānūn fī l-ṭibb

Aquesta obra té:

Traducció: Ibn Sīnā (c. 980 – 1037). Canon medicine [Llatí]. Traductor: Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187)

Traducció: Ibn Sīnā (c. 980 – 1037). Quart del Cànon [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2015-03-22
Darrera modificació: 2018-02-19
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Ibn Sīnā (c. 980 – 1037)
Títol regularitzat:Kitāb al-qānūn fī l-ṭibb
Altres títols:Qānūn fī l-ṭibb
Llengua:Àrab
Data:estimada - c. 1001-1022
Lloc:Gorgan - Rayy - Hamadan
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi de medicina
Matèries:Medicina - Medicina pràctica

Contingut

Consistència:completa

Sinopsi

Sinopsi:Gran enciclopèdia de medicina que codifica sistemàticament els coneixements mèdics de l'Antiguitat i del món islàmic fins a l'any 1000 AD. Presenta la medicina com una ciència racional, sòlidament fonamentada en els principis de la filosofia aristotèlica. Té una estructura molt estudiada i imitada posteriorment, en cinc llargs llibres dividits en parts o fens, aquestes en doctrines o tractats, i aquests en summes i capítols. Els llibres fan referència als principis fonamentals de la medicina, l'anatomia, el regiment de sanitat i la terapèutica (I), a l'estudi i descripció dels medicaments simples (II), al tractament de les malalties específiques de cada òrgan o membre del cos, des del cap fins als peus (III), al tractament de les malalties que no són específiques de cap òrgan o membre i que poden afectar tot el cos (IV), i al formulari dels medicaments compostos (V). L'enorme volum de l'obra, en general, i de cada llibre, en particular, facilità que aquests tinguessin circulació independent.
Públic/intenció:Metges i estudiants de medicina.
Públic/intenció:Estudiants de medicina
Metges

Bibliografia

Edicions:Ibn Sīnā (1593), Kitāb al-Qānūn fī al-ṭibb
Bibliografia:Jacquart - Micheau (1990), La médecine arabe et l'Occident ..., pp. 79-85, pàssim
Cifuentes i Comamala (2003), "Abu ‘Ali ibn Sina (Avicena) ...", pp. 64-75
Veit (2011), "Greek roots, Arab authoring ..."

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).