MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op1948 (20 / maig / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Llibre del regiment de sanitat (hebreu) [Hebreu]. Traductor: Samuel ben David Eben-Soham, àlies Burla (fl. s. XV tercer quart)

Aquesta obra és:

Traducció de: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Regiment de sanitat [Català]. Traductor: Sarriera, Berenguer (fl. 1298 – 1310)

Traducció de: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Regimen sanitatis ad regem Aragonum [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2015-10-14
Darrera modificació: 2016-08-04
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Llibre del regiment de sanitat (hebreu)
Altres títols:Sefer ha-hanhagot ha-beriʾut ('Llibre del regiment de sanitat')
Traductor:Samuel ben David Eben-Soham, àlies Burla (fl. s. XV tercer quart)
Llengua:Hebreu
Data:expressa - 1466
Lloc:Tàrent (Pulla, Itàlia)
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Regiment de sanitat
Matèries:Medicina - Dietètica i higiene

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:'Llibre del Regiment de sanitat escrit per mestre Arnau de Vilanova per al rei Don Joan Giacomo, que consisteix en XVIII capítols'.
Taula de capítols:'Capítol I: De la tria de l'aire. Capítol II: Quin exercici és millor... el qui observarà el regiment escrit en aquest llibre no ha de témer, Déu ajudant, el dany de la malaltia de les hemorroides'.
Íncipit text:'Capítol I. De la tria de l'aire. — La primera cosa necessària en el regiment de la sanitat pertany a l'elecció de l'aire, és a dir, de l'aire que cal triar per a conservar la salut...'.
Font:Feliu 2006-2007.

Èxplicit

Èxplicit del text:'... I serà més profitós si hi cou malves o si xopa amb oli violat un drap suau i adient, i l'introdueix en el lloc jussà tant com pugui, però sempre suaument i delicada'.
Colofó:'Fet i acabat, lloança a Déu, que el món ha creat. Que el lector sigui ferm, i fort el Creador. Aquest llibre fou acabat aquí a Tàrent el dimarts catorze d'iar de l'any cinc mil dos-cents vint-i-sis de la creació del món [=20 d'abril de 1466]. Que Déu m'ho tingui a gran mèrit i benefici davant tota nació del món, i que sigui així per a tota l'eternitat. Samuel ben David Eben-Soham, anomenat Burla'.
Font:Vegeu Feliu 2006-2007.

Sinopsi

Sinopsi:Vegeu fitxa de l'original llatí.
Públic/intenció:Metges jueus.
Públic/intenció:Metges

Transmissió

Manuscrits:Completa - París - BnF - Manuscrits: Hébreu - 1128 - ff. 95r-107r
Completa - París - BnF - Manuscrits: Hébreu - 1176 - ff. 11v- 37r
Observacions:Feliu 2006-2007: 49-51.

Bibliografia

Edicions:Feliu (2006-2007), "Les traduccions hebrees del ...", pp. 108-130
Bibliografia:Ferre (1991), "Las traducciones hebreas de la ..."
Ferre (1992), "Los regímenes de salud de ..."
Ziegler (1999), "Religion and medicine: on the ..."
Feliu (2006-2007), "Les traduccions hebrees del ...", pp. 49-51 i 60-61

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).