MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op1945 (22 / November / 2024)

Agramont, Jaume d' (m. 1348). Regiment de preservació de pestilència

Publicació de la fitxa: 2016-03-01
Darrera modificació: 2024-03-06
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Agramont, Jaume d' (m. 1348)
Títol regularitzat:Regiment de preservació de pestilència
Altres títols:Tractat de pestilència
Llengua:Català
Data:expressa - 24 abril 1348
Lloc:Lleida
Notes sobre la datació:Colofó datat.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Tractat de pesta
Matèries:Medicina - Pesta i altres malalties

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Íncipit del pròleg:«Epístola de maestr[e Ja]cme d'Agramont als honrats e discrets seynnors pahers e conseyll de la ciutat de Leyda. — [E]xperiència mostre quascun jorn que can foch se pren en alcun alberch, que tots los vehïns n'an temor...»
Íncipit text:«L'entrament del tractat ha .II. capítols: lo primer [ca]pítol és de les proprietats de l'àer temprat en ses qualitats e en sa sustància. — [C]an l'àer en alcuna regió ho ciutat és ben temprat en sa complexió ho en ses calitats...»

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:«... Encara us plàcie d'aver recomanat en vostres braces e en vostra falda l'actor d'aquell»
Èxplicit del text:«... e·ns do a fer ta[l]s obre[s] per les [qu]als finalment siam dignes de guayn[na]r [lo s]eu regne e de participar la sua s[an]ct[a] glòria. Amén».
Colofó:«Ffo acabat aquest tra[ct]at en l'an [de nostre seynnor] Jesuchrist .M.CCC.XLVIII., en la vigília [de] sent March, per maestre Ja[cm]e d'Agra[mont], maestre en ar[ts e] en medicina, [en lo huytèn?] an de la sua le[ctu]ra»

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Autor
Observacions sobre el pròleg:En forma d'epístola, adreçada als paers de Lleida.

Altres persones relacionades

Dedicatari:Lleida, paers de

Sinopsi

Sinopsi:Tractat de pesta acabat a Lleida el 24 d'abril de 1348 i per això tingut pel primer o un dels primers representants del gènere, i el primer o un dels primers tractats mèdics escrits originalment en català (vegeu Guillem Salvà (fl. 1329)). Adreçat als profans en medicina (els paers i, per extensió, els ciutadans de Lleida) i no als metges, raó per la qual és un tractat preventiu i no terapèutic i és escrit en vulgar i no en llatí. Destaca per l'elaborada argumentació causal medicoastrològica.
Públic/intenció:Els dirigents i els ciutadans de Lleida.
Públic/intenció:Profans

Transmissió

Manuscrits:Verdú - APV - Fons parroquial, Volums miscel·lanis - 2 bis

Bibliografia

Edicions:Agramont (1909), "Regiment de preservacio a ..."
Agramont (1910), Regiment de preservació á ...
Agramont (1971), Regiment de preservació de ...
Agramont (1998), Regiment de preservació de ...
Agramont (2015), Regiment de preservació de ...
Bibliografia:Sudhoff (1910-1925), "Pestschriften aus den ersten 150 ...", 17/1-3 (1925), 102 i 120-121, núm. 278
Klebs (1929), "A Catalan plague-tract of April ..."
Klebs (1935), "Jacme d'Agramont, Johan Jacme ..."
Corachan (1936), Diccionari de medicina, amb la ... (l'empra com a font a partir d'Agramont 1910)
Winslow - Duran i Reynals (1948), "Jacme d'Agramont and the first of ..."
Moll (1982), "Sorpreses i problemes d'un ...", pp. 322-324
McVaugh - García Ballester (1989), "The medical faculty at early ..."
Arrizabalaga (1991), "La Peste Negra de 1348: los ..."
Arrizabalaga (1994), "Facing the Black Death ..."
Nirenberg (1996), Communities of Violence ..., pp. 234-235
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 105-106
Alcanyís (2008), Regiment preservatiu e curatiu de ..., pp. 13-14, pàssim
Cremades Rodríguez (2009), Traducció al castellà del ...
Cremades Rodríguez (2011), "El Regiment de Jacme d'Agramont ..."
Cuadrada Majó (2012), El llibre de la pesta, pp. 85-88
Cremades (2018), "Dues mans al manuscrit de Jacme d ..."

Text digital

Text complet:Càtedra Màrius Torres (ed. de 1909)
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives (ed. de 1910)
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives (ed. i facs. de 1998)

Observacions

La primera rúbrica («Epístola de maestre... de Leyda») s'ha pres com el títol de l'obra (ed. de 1909 i 1910) o bé referida a tota ella (ed. 1971 i 1998), però es tracta del títol del pròleg, que es presenta efectivament en forma d'epístola als paers de Lleida. Al manuscrit únic conservat, no consta cap títol per a l'obra, però l'autor l'anomena en tot moment «tractat» i per això el títol més apropiat hauria de ser Tractat de pestilència. No obstant això, mantenim el de Regiment de preservació de pestilència, creat per J. Veny (ed. 1971) a partir d'unes paraules del pròleg, atesa la difusió que ha tingut i té. Prèviament, les edicions d'Arderiu i Roca (1909 i 1910) empraren el títol de Regiment de preservació a epidímia o pestilència e mortaldats, que també s'originava en les paraules de l'epístola prologal.

A la referència a l'any acadèmic del colofó, amb la tinta molt esborrada al manuscrit, s'hi ha llegit derrer o tercer (Agramont 1910: 37; Agramont 1971: 24 i 93), però el traç de la primera lletra no pot ser ni una d ni una t. Més aviat sembla una h o una s llarga, i potser la lletra final és una n. En qualsevol cas, no sembla que hagués motius perquè l'autor digués 'darrer' i, d'altra banda, se sap que ja tenia la càtedra durant el curs 1343-1344.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).