MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op1929 (23 / November / 2024)

Corella, Joan Roís de (1435 – 1497). Història de Jason i Medea

Aquesta obra és:

Adaptació de: Colonne, Guido delle (fl. c. 1210 – post 1287). Historia destructionis Troiae

Publicació de la fitxa: 2009-09-05
Darrera modificació: 2015-03-21
Bases de dades:Cançoners, Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Corella, Joan Roís de (1435 – 1497)
Títol regularitzat:Història de Jason i Medea
Altres títols:Medea
Llengua:Català
Data:estimada - c. 1460
Notes sobre la datació:Anterior a la composició de Joanot Martorell, Tirant lo Blanc.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Consistència:completa

Transmissió

Manuscrits:Cambridge (GB) - TCL - R 14-17 - 51r-68v
València - BHUV - Manuscrits - 728 - 64r-75r

Bibliografia

Edicions:Miquel i Planas (1913), Obres de J. Roiç de Corella ..., pp. 203-230.
Martos (2001), Les proses mitològiques de Joan ..., pp. 207-236.
Bibliografia:Cingolani (1998), Joan Roís de Corella. La ..., pp. 139-152

Observacions

Corella fa ús d'Ovidi, que li ofereix un relat ordenat (Metamorfosis VII, 1-403) i les veus d'Hipsípile i Medea (Heroides VI i XII), però el canemàs de la composició el proporcionen, en una primera part (aventura de Jàson al regne de la Còlquida i seducció de Medea), els llibres I-III de Guido delle Colonne, Historia destructionis Troiae; en una segona part (venjança de Medea a Corint), una versió abreujada de Sèneca, Tragoediae, "Medea", esp. amb la supressió del cor, el missatger i la nodrissa.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).