MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op1928 (20 / maig / 2024)

Corella, Joan Roís de (1435 – 1497). Lamentació de Biblis

Aquesta obra és:

Adaptació de: Ovidi. Metamorphoseon

Publicació de la fitxa: 2009-09-05
Darrera modificació: 2015-03-23
Bases de dades:Cançoners, Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Corella, Joan Roís de (1435 – 1497)
Títol regularitzat:Lamentació de Biblis
Altres títols:Història de Biblis
Llengua:Català
Data:estimada - c. 1455
Notes sobre la datació:És una de les fonts de Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, però sembla un exercici preliminar de retòrica molt primerenc.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Transmissió

Manuscrits:València - BHUV - Manuscrits - 728 - 61r-63v

Bibliografia

Edicions:Miquel i Planas (1913), Obres de J. Roiç de Corella ..., pp. 193-200
Martos (2001), Les proses mitològiques de Joan ..., pp. 199-205
Annicchiarico (2012), "Lamentació de Biblis di Joan ...", pp. 334-344 = Annicchiarico (2014), "La Biblis de Joan Roís de ...", pp. 25-31 (amb trad. it.)
Bibliografia:Wittlin (1997), "La Biblis, Mirra i Santa Anna de ..."
Annicchiarico (2012), "Lamentació de Biblis di Joan ..." = Annicchiarico (2014), "La Biblis de Joan Roís de ..."

Observacions

És una adaptació fidel i primerenca d'aquest mite ovidià (Ovidi, Metamorphoseon, IX, 450-665) ha consistit essencialment en un canvi de veu: la Biblis de Corella confessa per escrit el seu crim, tot i que ho fa pòstumament i sense ometre la seva metamorfosi en font per abundància de plor.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).