MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op1925 (22 / November / 2024)

Corella, Joan Roís de (1435 – 1497). Història de Leànder i Hero

Aquesta obra és:

Adaptació de: Ovidi. Heroides

Publicació de la fitxa: 2009-09-05
Darrera modificació: 2019-04-03
Bases de dades:Cançoners, Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Corella, Joan Roís de (1435 – 1497)
Títol regularitzat:Història de Leànder i Hero
Llengua:Català
Data:estimada - ante 1464
Notes sobre la datació:És una de les fonts de Joanot Martorell, Tirant lo Blanc.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
vers

Contingut

Consistència:completa
Especificacions:Aquesta obra en prosa conté les següents peces poètiques:
Joan Roís de Corella, Tan gran dolor lo meu cor trist esquinça
Joan Roís de Corella, Del mon no·m dolc, que ma vida vull perdre
Joan Roís de Corella, Lo foch que veig ences alt en la torre
Joan Roís de Corella, Cuita, cos mort, que l'amor que et fa perdre
Joan Roís de Corella, Amor cruel, qui els has units en vida

Transmissió

Manuscrits:València - BHUV - Manuscrits - 728 - 25v-34r
Fragmentària - Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 151 - 9-10 - 129r - 138v [131 - 140]

Bibliografia

Edicions:Annicchiarico (2014), "Tra Ero e Fiammetta: La retorica ..." - completa
Edicions:Miquel i Planas (1913), Obres de J. Roiç de Corella ..., pp. 95-119
Martos (2001), Les proses mitològiques de Joan ..., pp. 151-173
Bibliografia:Badia (1988), De Bernat Metge a Joan Roís de ..., pp. 171-175
Martos (2005), "Con li suoi vestimenti asciugare ..."
Pujol (2013), "Noves fonts ovidianes ..."
Annicchiarico (2014), "Tra Ero e Fiammetta: La retorica ..."
Sebastián Perdices (2015), "Leandro y Hero: de la Edad Media ..."

Observacions

Corella adapta narrativament l'intercanvi epistolar d'Ovidi, Heroides, XVIII i XIX, i trena una pluralitat de models que hi comparteixen una situació d'absència, la metàfora del naufragi o el motiu de l'amor més enllà de la mort. Els més determinants són els amors clandestins de Píram i Tisbe, la Fiammetta de Boccaccio i l'amor matrimonial de Cèïx i Alcíone (Ovidi, Metamorphoseon, XI, 410-748), que també susciten la memòria de dos poemes ausiasmarquians d'inspiració anàloga: la cançó Veles e vents (XLVI) i el més sublim dels cants de mort (XCII, 245-250).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).