MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op1924 (20 / maig / 2024)

Corella, Joan Roís de (1435 – 1497). Història de Josef

Aquesta obra és:

Adaptació de: Anònim. Liber Genesis. Traductor: Jeroni [sant] (c. 342 – 420)

Publicació de la fitxa: 2009-09-05
Darrera modificació: 2015-02-22
Bases de dades:Cançoners, Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Corella, Joan Roís de (1435 – 1497)
Títol regularitzat:Història de Josef
Llengua:Català
Data:estimada - ante 1486
Notes sobre la datació:L'epígraf «ordenada per mestre Roiz de Corella» del Jardinet d'Orats, copiat per Narcís Gual el 1486, no implica una datació posterior a l'obtenció del títol de mestre en teologia (1469). Riquer - Comas - Molas (1980-1988), Història de la literatura ... (vol. IV, p. 129 n. 15) en dóna referències d'inventari de 1486 i 1493. Wittlin (1999), "La Història de Josef de Joan ...", p. 327 suggereix una datació al voltant de 1460, suposant que podria tractar-se d'un exercici escolar.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
vers

Contingut

Consistència:completa
Especificacions:Aquesta obra inclou les següents poesies:
Joan Roís de Corella, Mort per amor, dins lo negre sepulcre.

Transmissió

Manuscrits:València - BHUV - Manuscrits - 728 - 8r-25r
Completa - Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 151 - 12-13 - 159r - 186v [166 - 193]

Bibliografia

Edicions:Miquel i Planas (1913), Obres de J. Roiç de Corella ..., 31-91
Bibliografia:Mérida Jiménez (1999), "Comentaris a l'entorn de la ...", p. 310
Miquel i Planas (1913), Obres de J. Roiç de Corella ..., pp. lv-lvi
Riquer - Comas - Molas (1980-1988), Història de la literatura ..., vol. IV, p. 129
Wittlin (1999), "La Història de Josef de Joan ..."
López i Quiles (2007), Literatura i espiritualitat ..., pp. 171-208

Observacions

Adaptació amplificada i novel·lada de la quarta i última part del Gènesi, cap. 37 i 39-46,30.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).