MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op1897 (20 / maig / 2024)

Metge, Bernat (c. 1348 – 1413). Lo somni

Publicació de la fitxa: 2009-07-18
Darrera modificació: 2015-02-25
Bases de dades:Translat, Altres

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Metge, Bernat (c. 1348 – 1413)
Títol regularitzat:Lo somni
Llengua:Català
Data:estimada - 1396/1399
Lloc:Barcelona
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Consistència:completa

Altres persones relacionades

Altres:Joan I el Caçador (1350 – 1396)

Transmissió

Manuscrits:Completa - Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 17 - 40r-100v
Completa - París - BnF - Manuscrits: Esp. - 305 - 3r-96r
Fragmentària - Barcelona - BAB - Manuscrits - 3 - 133r-204v
Fragmentària - Barcelona - BC - Manuscrits - 831 - 1-5 / 6-17

Bibliografia

Edicions:Riquer (1959), Obras de Bernat Metge
Metge (2006), Lo somni

Observacions

La sàtira contra les dones (III,viii,31-ix,58) adapta fragments de Giovanni Boccaccio, Il Corbaccio, mentre que l'apologia de les dones (IV,iv,5-25) combina principalment passatges de Giovanni Boccaccio, De claris mulieribus, amb Petrarca, Familiares, XXI, 8, i Valeri Màxim, Factorum et dictorum memorabilium. Dins el llibre primer de Lo somni, la definició cristiana de l'ànima (I,iv,10-12, i vi,52-53) es pot considerar una adaptació de Cassiodor, De anima, IV, mentre que la demostració racional de la immortalitat de l'ànima (I,iv,10, i v,13-29) adapta principalment arguments de Ciceró, Tusculanae disputationes, I.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).