MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op1888 (22 / November / 2024)

Corella, Joan Roís de (1435 – 1497). Lamentacions de Mirra e Narciso e Tisbe

Aquesta obra és:

Adaptació de: Ovidi. Metamorphoseon

Publicació de la fitxa: 2009-07-11
Darrera modificació: 2024-07-15
Bases de dades:Cançoners, Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Corella, Joan Roís de (1435 – 1497)
Títol regularitzat:Lamentacions de Mirra e Narciso e Tisbe
Altres títols:Lamentació de Mirra, Narcisso, Píramus i Tisbe.
Llengua:Català
Data:estimada - c. 1455
Notes sobre la datació:És una de les fonts de Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, però sembla un exercici preliminar de retòrica.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Consistència:completa

Transmissió

Manuscrits:València - BHUV - Manuscrits - 728 - 51v-55r
Completa - Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 151 - 4-5 - 64r -78r [79]

Bibliografia

Edicions:Annicchiarico (2016), "Joan Roís de Corella ..." - completa
Edicions:Briz (1869), Llibre intitolat Jardinet de ..., pp. 95-111
Miquel i Planas (1913), Obres de J. Roiç de Corella ..., pp. 165-190
Martos (2001), Les proses mitològiques de Joan ..., pp. 175-198
Bibliografia:Wittlin (1997), "La Biblis, Mirra i Santa Anna de ..."
Cingolani (1998), Joan Roís de Corella. La ..., pp. 157-169
Bescós Prat (2023), "¿Una Dafne mirrina? Apuntes para ..."

Observacions

Adaptació en primera persona dels mites de Mirra, de Narcís i de Píram i Tisbe (Ovidi, Metamorphoseon, X, 298-502; III, 339-510; IV, 55-166) en una seqüència gradual

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).