MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op1823 (20 / maig / 2024)

Corella, Joan Roís de (1435 – 1497). Vida de la gloriosa santa Anna

Aquesta obra és:

Adaptació de: Voràgine, Jaume de. Flos sanctorum

Publicació de la fitxa: 2009-05-05
Darrera modificació: 2015-03-22
Bases de dades:Translat, Altres

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Corella, Joan Roís de (1435 – 1497)
Títol regularitzat:Vida de la gloriosa santa Anna
Llengua:Català
Data:estimada - c. 1470
Notes sobre la datació:Corella es presenta com a “estudiant en sacra Teologia” i dedica l'obra a Violant de Montpalau, muller de mossèn Lluís de Castellví. Violant de Montpalau signà capítols matrimonials amb Lluís de Castellví el setembre de 1461; el 1481 ja era vídua. L'obra deu ésser posterior al novembre de 1469, en què Lluís de Castellví encara consta com a donzell (ja era cavaller amb certesa el 1474), mentre que no és necessàriament anterior al 15 de setembre de 1469, en què Corella ja és mestre en teologia (FJG).
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Religió - Hagiografia

Contingut

Consistència:completa

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Autor

Transmissió

Manuscrits:València - BHUV - Manuscrits - 728 - 121v-129v
Completa - Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 151 - 1 - 1r - 11r

Bibliografia

Edicions:Briz (1869), Llibre intitolat Jardinet de ..., pp. 3-17
Miquel i Planas (1913), Obres de J. Roiç de Corella ..., pp. 367-385
Bibliografia:Riquer - Comas - Molas (1980-1988), Història de la literatura ..., vol. IV, 120-123
Wittlin (1997), "La Biblis, Mirra i Santa Anna de ..."

Observacions

Principalment adapta el capítol 131 de Jaume de Voràgine, Flos sanctorum, però els capítols V-VII de la versió de Corella incorporen ingredients narratius de Anònim, Pseudo-Matthaei Evangelium, II, 2-4 (FJG).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).