Salvà, Guillem (fl. 1329). Llibre de la sagnia
| Publicació de la fitxa: 2015-08-07
Darrera modificació: 2015-11-22 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Autor: | Salvà, Guillem (fl. 1329) |
| Títol regularitzat: | Llibre de la sagnia |
| Llengua: | Català |
| Data: | expressa - 1329 |
| Notes sobre la datació: | A la introducció astrològica es posa com a exemple l'any 1329 (vegeu Observacions). |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Tractat de flebotomia |
| Matèries: | Medicina - Cirurgia i anatomia
Astronomia i astrologia - Astrologia |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Íncipit |
| Taula de capítols: | Després de la introducció astrològica, amb deu capítols numerats. |
| Íncipit text: | «Tothom qui vol saber lo cors de la luna, he vol saber en qual signe són ni en quals graus del signe, ni vol saber la innovaçió de la luna, ho lo dia que és nova, ni vol saber encara qual dia és bo he millor a fer sagnia e raymar ho tallar en qualsevulla partida del cors segons que·l signe ha esguart a aquella partida, segons la roda dels signes, deu saber .V. coses que són contengudes en aquella: la primera és lo cònter, la segona són los .XII. signes, la .III. són les .XXVIII. mensiens [sic] de la luna, la .IIII. són les .IIII. tripliçitats, la .V. són los .IIII. esguarts d'enmig la roda...» |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | «... Los profits que de les sagnies se seguexen con és axí feyta com fer-se deu, són aquests que són damunt escrits». |
| Colofó: | «Finito libro, sit laus gloria Christo. Amen» [després del postfaci]. |
| Continguts |
| Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs): | (0) [De les cinc coses que cal saber de la roda dels signes, inc.: «Tothom qui vol saber lo cors de la luna...»]; (1) «Qual complecçió és pus covinent a sagnar ni per quins senyals se conex»; (2) «Qual temps és pus elet a sagnar ni en qual hora del dia»; (3) «En qual edat se deu hom sagnar ni en qual no, ni les edats de hom quantes són, ni qual luna és millor als vells ho als jòvens, ni la luna quantes edats ha ni qual edat és millor a fer sagnia»; (4) «Quantes coses deus considerar ans que façes sagnia»; (5) «Qual regió és pus covinent a sagnia»; (6) «Quantes venes se obren al cors per sagnia ni quantes artèries ho venes polsans»; (7) «De cascuna vena ni artèries ni a quina malaltia ajuden ni guarexen»; (8) «Qual sagnia se deu fer en dinant ho en dejú»; (9) «Quals venes se deuen hobrir de lonch ho de través ni qual deu ésser huberta per través ho per lonch»; (10) «De socórrer als perills de les sagnies, axí per estrényer sanch ho per imflament de sagnia, lur dieta, quins profits se'n seguexen ni quins dapnatges per sagnia». |
| Materials complementaris |
| Altres: | [Postfaci:] «Ítem, nota que en tot ço que sie en lo libre que sie senyalat de vermelló he que y ha escrit Adicçió és fora del test e és glosa del dit maestre Guillem Salvà <que el> tresladà e ajustà; allò no és de Alemfranch, ans són receptes de maestres molt autèntichs» [segueix el colofó]. |
| Altres persones relacionades |
| Autoritat citada: | Galè, Claudi (129 – c. 217)
Al-Rāzī (c. 864 – c. 925)
Ibn Sīnā (c. 980 – 1037) |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Tractat de flebotomia, amb una primera part introductòria dedicada al curs de la lluna (ff. 54r-57v), que sovint n'ha estat separada al considerar-la erròniament un llunari, i deu capítols numerats més sobre la pràctica de la sagnia. |
| Públic/intenció: | Cirurgians i barbers-cirurgians. |
| Públic/intenció: | Metges pràctics |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Completa - Madrid - BNE - Manuscritos - 10162 - 54r-76r |
| Bibliografia |
| Edicions: | Albi Romero (1988), Lanfranco de Milán en España ..., làm. VI - fragmentària - Facsímil del f. 54r |
| Catàlegs i repertoris: | Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 186 (hi distingeix dues obres diferents) |
| Bibliografia: | Albi Romero (1988), Lanfranco de Milán en España ..., p. 93 (postfaci de Guillem Salvà, sense esmentar l'obra)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 131
Altra bibliografia citada:
Klebs (1938), "Incunabula scientifica et medica ..."
Talbot (1961), "A medieval physician's vade mecum"
Stillwell (1970), The Awakening Interest in Science ...
Imbault-Huart (1983), La médecine au Moyen Âge à ...
Voigts - McVaugh (1984), A Latin Technical Phlebotomy and ...
Jones (1998), Medieval Medicine in Illuminated ...
Cifuentes i Comamala (2003), "Abu ‘Ali ibn Sina (Avicena) ..." |
| Observacions |
| Aquesta obra ha estat erròniament interpretada com una traducció d'un text de Lanfranc de Milà elaborada per Guillem Salvà (Cifuentes 2006: 131). Justificava aquesta interpretació l'existència, al final, d'un text en el qual s'identifica Salvà i hi afirma que tot el que hi ha sota les rúbriques ‘Addició' són comentaris propis i no formen part de l'obra de Lanfranc (vegeu Materials complementaris). Certament, la traducció de Lanfranc de Milà, Chirurgia parva que Salvà elaborà el 1329 i que precedeix aquest tractat en el ms., porta aquestes rúbriques amb els comentaris del traductor. El tractat de flebotomia, però, no porta ni les rúbriques ni els comentaris. Sembla, doncs, que el text afegit al final s'ha d'entendre com un postfaci relatiu exclusivament a la traducció comentada de la Chirurgia parva. Aquest postfaci probablement se situava al final del ms. original de Salvà.
En algun altre cas, la Chirurgia parva de Lanfranc va seguida d'un tractat de flebotomia, una indicació terapèutica eminentment practicada per cirurgians i barbers. És així en l'edició de Lovaina de 1481 d'una traducció neerlandesa de l'obra, que hi va acompanyada de la Phlebotomia d'Avicenna (Klebs 1938: § 586; Stillwell 1970: § 438). La concepció del volum, doncs, no era estranya, el text català de flebotomia no és el De phlebotomia d'Avicenna (Cifuentes 2002: 63), que als mss. comença amb les paraules «Flebotomia est evacuatio utilis [universalis]... » (TK col. 563). Tampoc és la part que Lanfranc consagra a la flebotomia a la seva Chirurgia magna (llib. III, doctr. 3a, cap. 16), on no s'al·ludeix a la lluna i a l'astrologia, tan protagonista en el text català.
Pensem que l'obra s'ha de considerar original de Guillem Salvà. Reinterpretat el postfaci, l'obra conté pistes que informen sobre el seu caràcter original i sobre les seves fonts. A la introducció astrològica es posa com a exemple l'any 1329 (f. 54v) que, com s'ha dit, és data de la traducció comentada de la Chirurgia parva, i sens dubte també la de l'elaboració d'aquest tractat («per ço que mills ho entenats, pos-vos eximpli de l'any .M.CCC.XXIX.»). Al darrer capítol («De socórrer als perills de les sagnies...») es proporciona una conjuració per a aturar l'hemorràgia, que l'autor diu ésser «provada per mi» (f. 74r). Aquest eixarm no tan sols és en vers català sinó que esmenta el Montsant, massís muntanyós de la que devia ser la zona d'origen de Guillem Salvà, que dedicà la traducció de la Chirurgia parva a l'infant Ramon Berenguer d'Aragó (1308 – post 1365) quan era comte de les Muntanyes de Prades.
«En aquell Muntsant .Iª. santa pedra y avia,
.Iª. digna dona he [=hi] seya,
.I. digne imfant en son braç tenia,
Muntsant e santa pedra,
he digna dona e digne imfant.
Vena, vena, tin ta sanch,
ab bones paraules e ab volentat de Déu
yo t'estanch
In nomine patris et filii [et] spiritus sancti, amen».
L'autor diu clarament quines són les seves fonts: «aquest libre és feyt segons la openió de Galièn he de Avicenna he de Raýs» (f. 69v). Galè és citat almenys una vegada més (f. 70v), igual que Rasís (f. 62v), mentre que Avicenna és el més citat i, sens dubte, la font principal (ff. 62v, 65v, 66r, 71r «Avicenna en lo XX capítol de la quarta fen» del Canon). La part introductòria, sobre la roda dels signes i el curs de la lluna, s'inicia amb paraules similars a les de l'anònim llatí que als mss. té per títol Liber de natura signorum et planetarum (i variants): «Quicumque cursum lune scire...» (TK. col. 1236, 1205) o bé «Qui cursum lune scire voluerit, sciat primitus quod sol per signa vadit...» (mss. a la BnF consignats per Juste 2015, i altres, com ara Erfurt, UB, Dep. Erf. CA. 4° 385, ff. 159r-162r, De cursu et signis lunae et planetarum, que acaba «... Pisces - magnam voluntatem»). No l'hem pogut consultar, però en podria ser una font.
Anuncia una il·lustració de «la nothomia de venes y artèries on senyaladament se conega per figura de .I. hom lur sagnia», que la còpia conservada no ha transmès (f. 64r). Probablement seria semblant a les publicades a Talbot 1961, Imbault-Huart 1983: núm. 16, 18 i 46, Voigts - McVaugh 1984: 68-69 o Jones 1998: 95.
L'obra no té cap títol en la còpia conservada. Atès que l'autor l'anomena ‘llibre' (f. 69v) i la flebotomia és anomenada en tot moment ‘sagnia', adoptem el de Llibre de la sagnia. Text escrit en l'scripta moderna del català generalitzada des de vers 1320-1330. |
|
