MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op1801 (10 / maig / 2024)

Lanfranc de Milà (c. 1245 – c. 1306). Summa de cirurgia [Català]. Traductor: Salvà, Guillem (fl. 1329)

Aquesta obra és:

Traducció de: Lanfranc de Milà (c. 1245 – c. 1306). Chirurgia parva [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2019-06-28
Darrera modificació: 2020-12-09
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Lanfranc de Milà (c. 1245 – c. 1306)
Títol regularitzat:Summa de cirurgia
Altres títols:Suma de çirurgia
Sumes de l'obra d'Alamfranch
Olonfranquina
Alamfranch menor
Traductor:Salvà, Guillem (fl. 1329)
Llengua:Català
Data:expressa - 1329
Lloc:comtat de Prades?
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Comentari
Compendi de cirurgia
Matèries:Medicina - Cirurgia i anatomia

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa

Íncipit

Invocació:«I[hesus]» (?).
Taula de capítols:«Capítol primer, del prohïsme de l'Elenfranch, en cartes .I. Capítol segon, de la entençió del çirúrgich, ço és a saber, de ço que·l metge praticant deu saber, en cartes .I. ...» [després del pròleg].
Íncipit del pròleg:«En nom de nostre senyor Jhesuchrist, beneÿt he alt e gl[or]iós, e de santa Maria, he a honor [d]e tota la santa cort celestial, yo, maestre Guillem Salvà, bac[hi]ller liçençiat de Monp[e]lle[r] en la art de me[d]icina...»
Íncipit text:«Entenem, honrat amich En Bernat, per la gràcia <de Déu> he per la tua gran honor, compondre un libre en lo qual, ajudant nostre senyor Jhesuchrist, yo demostraré a tu totes les coses, e dar<é> plena doctrina de l'instrument pertanyent a l'art de çirurgia. E no promès en aquesta present obra a tu demostrar sinó poques coses he leugeres he molt provades...»

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:«... He axí, appellada ajuda de Déu, sen[s l]o [q]ual nenguna obra no pot venir a perfectió, començaré la dita obra posant [pri]merament les rúbriques de cascun [ca]pítol, jatsia que açò no sia en l'exemplar; fae-u per ço que·l legidor pus yvaçosament trob lo capítol de la malaltia que voldrà» [segueix la taula de capítols].
Èxplicit del text:«... E axí, per bona rahó he per longa esperiènçia, poràs ésser feyt bon metge, si açò fas; en altra guisa no·s pot fer, si donchs Déus totpoderós açò no feya per imfusió he per donar a tu gràçia espeçial he a mi, peccador, vènia he perdó. Lo qual sia beneÿt he loat ara he per totstemps he d'açí avant et est nunc et semper in secula seculorum. Amen».
Colofó:«Ací és acabada la Suma de çirurgia, la qual Alemfranch de Millà componé molt útilment, ha Déu gràçies, la qual mestre Guillem Salvà, baxeller en mediçina, he a profit del molt alt senyor En Ramon Berenguer, comte de les Muntanyes de Prades, a prechs de dos cars amichs seus, tresladí [sic] de latí en romanç, felment he clar, en l'any de nostre senyor Déu .M.CCC.XXIX., al mes de maig».

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Autor
Traductor
Text del pròleg:«I[hesus?]. — En nom de nostre senyor Jhesuchrist, beneÿt he alt e gl[or]iós, e de santa Maria, he a honor [d]e tota la santa cort celestial, yo, maestre Guillem Salvà, bac[hi]ller liçençiat de Monp[e]lle[r] en la art de me[d]icina, a instància de dos [ca]rs amichs [meus?], los quals a mi llonch temps an pregat que yo, per amor d'ells, desigen [sic per desigan] una obra en l'art [de] çirurgia molt necessària he útil, de latí en romanç esplanar per ço com breument en la dita obra plenàriament són posades poques coses, mas çertes he provades, segons que·s mostra al present <libre> següent; he yo, volent satisfer a la volentat de aquells, tot treball recusat e postposat, vull, per la llur cara a[m]istat, complidament e vera la dita hobra <esplanar, en la qual> demostraré, he no menys mostraré, algunes coses les quals són per mi provades, les quals yo he agudes de maestres molt [au]tèntichs. He axí, appellada ajuda de Déu, sen[s l]o [q]ual nenguna obra no pot venir a perfectió, començaré la dita obra posant [pri]merament les rúbriques de cascun [ca]pítol, jatsia que açò no sia en l'exemplar; fae-u per ço que·l legidor pus yvaçosament trob lo capítol de la malaltia que voldrà».
Comentaris i glosses:Inclou comentari del traductor (vegeu Sinopsi i Observacions).
Altres:Taula de capítols i colofó.

Altres persones relacionades

Comentador:Salvà, Guillem (fl. 1329)
Dedicatari:Ramon Berenguer d'Aragó (1308 – post 1365)
Posseïdor:Martí, Nicolau (m. 1439)
Martí, Bartomeu (c. 1382 – 1462)
Martí, Pere (m. 1506)

Sinopsi

Sinopsi:Traducció catalana de la Chirurgia parva de Lanfranc de Milà efectuada a partir de l'original llatí per Guillem Salvà, que la va acabar pel maig de 1329. Inclou un comentari del mateix traductor i també una traducció resumida de l'Antidotari de la Chirurgia magna de Lanfranc. És dedicada a l'infant Ramon Berenguer, llavors comte de les Muntanyes de Prades.
Públic/intenció:Metges pràctics

Transmissió

Manuscrits:Completa - Madrid - BNE - Manuscritos - 10162 - 1r-54r
Atestacions documentals:
  1. Marsella [Marseille] - AD13 - Archives notariales – 351 E 319, s. f. – 20 gener 1436
  2. València - ARV - Registres notarials – vol. 1539, ff. 14v-18v – 24 gener 1439 – ítem 6
  3. Perpinyà - ADPO - Série E: Archives notariales – 3E1/1610 – s. XV m. – ítem 13.2
  4. València - ACCV - Protocols notarials – vol. 811 – 16 juliol 1462 – ítem 29
  5. València - ACCV - Protocols notarials – vol. 6518 – 1506 – ítem 107
Observacions:El fragment d'inventari de Perpinyà de mitjan s. XV ha estat datat erròniament l'any 1414 (vegeu-ne la fitxa).

Bibliografia

Edicions:Albi Romero (1988), Lanfranco de Milán en España ..., làm. VI - fragmentària - Facsímil del f. 54r
Vallribera i Puig (2002), La Cirurgia Parva de Lanfranc ... - completa - Transcripció no crítica.
Martínez Romero (2018), "Las traducciones según algunos ...", p. 159 - fragmentària - Extrets del pròleg.
Bibliografia:Vidal (1887-1888), "Les juifs des anciens comtés de ...", p. *** [*** de la trad. cat.] (inv. s. XV-m.)
Garcia Ballester (1966-1967), "Tres bibliotecas médicas en la ...", doc. 1, núm. 29 (inv. de 1462)
Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", pp. 186, 192 i 195-196
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 42
García (1974-1975), "Tres bibliotecas de médicos ...", doc. 3, núm. 107 (inv. de 1506)
Albi Romero (1988), Lanfranco de Milán en España ..., pp. 92-93 i 393
Hillgarth (1991), Readers and Books in Majorca ..., doc. 203, núm. 1 (inv. de 1435)
Ferrer Gimeno (1993), La lectura en Valencia ..., doc. 24, núm 6, i doc. 68, núm 8 (inv. de 1439 i 1464)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 131-132
Martínez Romero (2018), "Las traducciones según algunos ...", pp. 159-160
Cifuentes i Comamala (2020), "Els tractats de cirurgia ...", pp. 127, 132, 134-135, 138-141 i 143

Observacions

Traductor, comitents, dedicatari. — El traductor, que diu haver obtingut el grau de batxiller en medicina a la Universitat de Monpeller, manifesta que fa la seva tasca a instància de dos amics anònims, molt probablement cirurgians, que li havien sol·licitat des de feia temps que els proporcionés un manual de cirurgia concís, de les característiques d'aquest, en català (no hi ha raons per creure que aquests comitents siguin ficticis). Tanmateix, en el colofó, on data l'acabament de la tasca al maig de 1329, va dedicar la traducció a l'infant Ramon Berenguer, llavors comte de les Muntanyes de Prades, el fill menor dels reis Jaume II i Blanca d'Anjou, que probablement era el seu patró.

La traducció. — Guillem Salvà va efectuar una traducció literal del text original de Lanfranc, però hi va afegir un important pròleg justificatiu, una taula dels capítols per facilitar l'accés al text, l'esmentat colofó i un comentari propi amb material extret de diverses fonts mèdiques (en particular Avicenna i Teodoric) i de la seva experiència personal, sobretot receptes. Aquest comentari no es presenta barrejat en el text de Lanfranc sinó que s'individualitza al final de cada apartat sota la rúbrica «Addicció», seguint el sistema medieval de les glosses, tal com el traductor va advertir al pròleg.

Tot seguit del text estricte de la Chirurgia parva hi va afegir també una traducció resumida de l'Antidotari de l'obra major de Lanfranc de Milà, Chirurgia magna. Contra el que va suposar Beaujouan (1972), i malgrat que Salvà no hi va fer cap referència al pròleg, aquest material forma part de la seva traducció comentada, atès que el colofó que la tanca se situa a continuació. D'altra banda, és coherent amb el marcat interès farmacològic que el traductor demostra en les seves addicions.

La traducció de Salvà no té rastres de la scripta librària primitiva del català, vigent durant l'últim terç del segle XIII i el primer del XIV.

Sembla que va existir una altra traducció d'aquesta obra, aparentment més tardana; vegeu Lanfranc de Milà, Llibre de cirurgia, Traductor: Anònim. No és possible discernir amb seguretat a quina de les traduccions fan referència les atestacions documentals localitzades i, per tant, les vinculem totes a aquesta fitxa.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).