MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op18 (20 / April / 2025)

Ruffo de Calàbria, Giordano (m. 1256). Liber de medicina equorum

Aquesta obra té:

Traducció: Ruffo de Calàbria, Giordano (m. 1256). Cirurgia dels cavalls [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Ruffo de Calàbria, Giordano (m. 1256). La mareschaulcie de chevaulx [Francès]

Adaptació: Ruffo de Calàbria, Giordano (m. 1256). Libru di la maniscalchia di li cavalli. Adaptador: Spatafora, Bartolomeo (fl. 1368)

Traducció: Ruffo de Calàbria, Giordano (m. 1256). Llibre de menescalia de cavalls (Montserrat 789) [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Ruffo de Calàbria, Giordano (m. 1256). Llibre de menescalia de cavalls (Montserrat 789, 2) [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Ruffo de Calàbria, Giordano (m. 1256). Llibre de menescalia de cavalls (Montserrat 789, 3) [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Ruffo de Calàbria, Giordano (m. 1256). Llibre de menescalia de cavalls (Montserrat 789, 6) [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2023-12-11
Darrera modificació: 2023-12-11
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Ruffo de Calàbria, Giordano (m. 1256)
Títol regularitzat:Liber de medicina equorum
Altres títols:Liber de doctrina, custodia et medecina equorum
Liber de mariscalcia equorum
Liber de cultu et curatione equorum
Liber de cura equorum
Liber de medicaminibus equorum
Liber marescalcie equorum
Llengua:Llatí
Data:estimada - c. 1250-1254
Lloc:regne de Sicília
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi de menescalia
Matèries:Veterinària - Menescalia

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Íncipit del pròleg:«Cum inter cetera animalia a sumo rerum opifice evidenter creata usui humani generis immediate subjecta nullum animal sit equo nobilius...»
Íncipit text:«[I.] De generatione et nativitate equi. — Primum igitur de generatione et nativitate equi. Dico quod equus primo debet gigni a stallone studiose et diligenter assidue custodito...»
Font:A partir de Moulin 1818

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:«... sexto de medicinis ac remediis contra infirmitates predictas valentibus».
Èxplicit del text:«... Equus patiens infirmitatem strangullionis, et cum difficultate et sonitu narium et gutturis emittit aerem, et remittit, nec non totum guttur habet universaliter grossum vel inflatum, huic difficillissime subvenitur».
Colofó:«Hoc opus composuit Jordanus Ruffus de Calabria, miles et familiaris domini Friderici imperatoris secundi, memorie recolende, qui instructus fuerat plene per eundem dominum de omnibus supradictis, et expertus etiam fuerat postmodum probabiliter omnia in marestalla equorum eiusdem domini, cum quo fuit per magnum temporis spatium commoratus».
Font:A partir de Moulin 1818

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Autor

Sinopsi

Sinopsi:Compendi de menecalia, el primer elaborat a l'Occident llatí, en el qual l'autor fusiona l'herència doctrinal de la hipiatria grecoromana i l'experiència pròpia. Per això marcà, a Occident, la renovació de la medicina dels cavalls i exercí una gran influència sobre les obres posteriors. L'obra es divideix en sis parts, consagrades respectivament a l'engendrament del cavall (1), la doma (2), el manteniment (3), el coneixement del cos, dels membres i de les qualitats dels cavalls (4), les malalties (5) i les medicines i els remeis corresponents (6).
Públic/intenció:Nobles, però també difós entre els menescals.
Públic/intenció:Menescals
Nobles

Transmissió

Observacions:El ms. base de l'ed. de Molin 1818 és: Venècia, Marciana, 1210.I.139 (òlim Lat. Cl. VII.24), ff. 54r-71r (s. XIII).
Llista de manuscrits: Klein 1969; Trolli 1990; Prévot 1991; etc.

Bibliografia

Edicions:Molin (1818), Jordani Ruffi Calabriensis ...
Hiepe (1990), Das 'Buch über die ...
Causati Vanni (2000), Giordano Ruffo: Nelle scuderie di ...
Bibliografia:Poulle-Drieux (1966), "L'hippiatrie dans l'Occident ...", pp. 17-21 (amb la bibl. anterior)
Klein (1969), Studien zur Medicina equorum ... (ed. trad. fr., mss.)
Trolli (1990), Studi su antichi trattati di ..., esp. pp. 17-37 (autor, obra, trad. it., lèxic) i 171-172 (mss. en llatí i it.)
Hiepe (1990), Das 'Buch über die ...
Prévot (1991), La science du cheval au Moyen ... (ed. trad. fr., mss., lèxic)
Olrog Hedvall (1995), 'Lo libro dele marescalcie dei ... (ed. trad. it.)
Causati Vanni (2000), Giordano Ruffo: Nelle scuderie di ...
Crupi (2002), Giordano Ruffo, 'Libro della ... (transcr. de l'ed. en it. Venècia 1561)
Pensado Tomé (2004), Tratado de Albeitaria (ed. trad. gallegoportuguesa)
Ruffo (2005), Delle malscaltie del cavallo del ... (facs. de l'ed. en it. Venècia 1561)
Benedetti (2006), "La Mascalcia di Giordano Ruffo ..." (mss. en italià)
Bertelli (2009), "La Mascalcia di Giordano Ruffo ..." (mss. en italià)
Montinaro (2009), "Un volgarizzamento inedito da ..." (trad. italiana)
Montinaro (2013), "La tradizione romanza del De ..." (trad. vernacles)
Pérez Barcala (2013), A tradución galega do Liber de ... (ed. trad. gallegoportuguesa)
Montinaro (2015), La tradizione del De medicina ... (amb bibl. actualitzada)
Bertelli (2016), "La Mascalcia di Giordano Ruffo ..." (mss. en italià)
Montinaro (2018), "Il De medicina equorum di ..." (trad. vernacles, lèxic)
Montinaro (2019), "La medicina per cavali ..." (trad. vernacles, lèxic)
Harrison (2019), Jordanus Ruffus and the ...

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).