MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op1783 (23 / November / 2024)

Ovidi. Lletres d'Ovidi [Català]. Traductor: Nicolau, Guillem (c. 1345 – 1392)

Aquesta obra és:

Traducció de: Ovidi. Heroides [Llatí]

Aquesta obra té:

Traducció: Ovidi. Epístolas de Ovidio [Castellà]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2009-10-15
Darrera modificació: 2022-07-13
Bases de dades:Translat, Ficció

Descripció

Autor:Josep Pujol
Estat:completa

Identificació

Autor:Ovidi
Títol regularitzat:Lletres d'Ovidi
Altres títols:Epístoles d'Ovidi
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 92.2.1
Codi de Ficció: 1.1
Traductor:Nicolau, Guillem (c. 1345 – 1392)
Llengua:Català
Data:estimada - 1389 - 1390
Notes sobre la datació:De les cartes reials consignades a les atestacions documentals es desprèn que el gener de 1389 la traducció ja existia, tot i que no va prendre la seva forma definitiva, glossada, fins el 1390.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Literatura - Vers clàssic

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa
Especificacions:Transmet el text de les Heroides conegut a l'edat mitjana: I-XIV, XVI, 1-38 i 145-376, XVII-XXI, 1-14.

Íncipit

Íncipit text:Introducció a Heroides I: Penolope, filla de Icari, tramès a Ulixes, marit seu, fill de Laertes, aquesta letra.
Text d'Heroides I: Ulixes, jo, Penolope, muller tua, tramet a tu, tardant, aquesta letra.
Font:París, BNF, ms. esp. 543, f. 1.

Èxplicit

Èxplicit del text:los quals jo tem que ella vulla que sien pochs a mi (ço és, que muyre tost). [Els mots entre parèntesis són una glossa marginal que s'ha incorporat al cos del text en aquest manuscrit. Vegeu l'èxplicit d'altres manuscrits a l'apartat d'atestacions documentals.]
Colofó:Ffinito libro sit laus et gloria Christo. Amen.
Font:París, BN, ms. esp. 543, ff. 86v i 87r.

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
No
Comentaris i glosses:Introduccions a cada epístola procedents de Guillem d'Orléans, Bursarii Ovidianorum.
Glosses marginals, perdudes, conservades en el manuscrit de la traducció castellana del s. XV; les glosses deriven de comentaris escolars de del s. XII (algunes, de Guillem d'Orléans, Bursarii Ovidianorum).

Transmissió

Manuscrits:Completa - París - BnF - Manuscrits: Esp. - 543
Fragmentària - Barcelona - BC - Manuscrits - 1599 - 1r-2v
Observacions:1389 (28 de gener). Joan I demana a Guillem Nicolau una còpia de la seva traducció de les Epístoles d'Ovidi. (Rubió i Lluch, Documents, I, pp. 350-351 [doc. 392])
1390 (11 de febrer). Violant de Bar demana a Guillem Nicolau la seva traducció de les Lletres d'Ovidi “en pla” per fer-les copiar. (Rubió i Lluch, Documents, I, pp. 361-362 [doc. 405])
1390 (11 de febrer). Violant de Bar escriu a l'arquebisbe de Saragossa perquè insti Nicolau a enviar-li les Lletres d'Ovidi. (J.-D. Garrido, p. 39, n.; cf. Rubió i Lluch, Documents, I, p. 362, n.)
1390 (10 de març). Violant de Bar torna a escriure a Guillem Nicolau perquè li enviï una còpia de les Lletres d'Ovidi “en pla” juntament amb les glosses que el traductor hi estava incorporant. (Rubió i Lluch, Documents, I, pp. 362-363 [doc. 407])
1409 (9 de juny). Inventari dels béns heretats per Martí l'Humà de Joana, comtessa de Foix (†1407): “epístoles d'Ovidi arromançades.” (Rubió i Lluch, Documents, I, pp. 444-445).
1410. Inventari d'un possessor anònim de Barcelona. Íncipit: “Penelope, filla de Icari” (les Heroides estan copiades o relligades juntament amb l'Escipió e Aníbal d'Antoni Canals; cf. l'èxplicit: “Aci jau Anibal, lo gran guerrer”. (Iglesias, Llibres i lectors, doc. 44.9)
1417. Inventari de llibres d'Alfons el Magnànim. (Alòs-Moner, Documenti per la storia della biblioteca d'Alfonso il Magnanimo, 1923, p. 405)
1417. Poders del llibreter de Barcelona Francesc Bertran per recuperar "unum [librum] vocatum Galter et alter vocatum Letres de Ovidi, d'amors". (Madurell, "Encuadernadores y libreros barcelones judíos y conversos"(1322-1458)", p. 370, doc. 46)
1424. Inventari dels béns de Guillem de Cabanelles, mercader de Barcelona: “Lletres en pla. Comensa: ‘Penelope, filla de Icari'. Et fenex: ‘Vulla que sien pochs a mi'”. (Moliné i Brasés, Les costums marítimes de Barcelona (1914), p. LI)
1424. Inventari de Bernat Llobet, ciutadà de Barcelona: "Letres de Ovidi", probablement en català. (Iglesias, Llibres i lectors, doc. 95.8)
1426. Inventari de Joan Gener, donzell de Barcelona: “Letres d'Ovidi” (en català amb seguretat, perquè tota la biblioteca ho és). (Iglesias, Llibres i lectors, doc. 108.8)
1429. Inventari de Montserrat d'Avinyó, mercader de Cervera: un exemplar de la versió catalana de les Històries troianes, que acaba amb la traducció catalana d'Heroides II: "...e en la primera pàgina de al darrera fuylla comence: «Semble a mi ques presente als meus uylls»; et finit pagina: «Te'n havia al cor de donar, jo son aquella qui sotsmesi a tu»". (Llobet, "Llibres esmentats en alguns inventaris notarials cerverins del segle XV", 407-408, doc. II.18)
1437 (20 de març). Inventari dels béns de Giralt de Palou: “Lletres d'Ovidi en romanç”. (Balaguer i Merino, “Fragment inédit…”, pp. 491-495)
1488 (30 de desembre). Inventari de Miquel Moix, donzell, de Mallorca: “Epistoles de Ovidi, en pla”. (Hillgarth, Readers and Books, doc. 381.2)
1505 (13 de novembre). Inventari de Gregori Burgues, procurador reial, de Mallorca: “Epistoles de Ovidi, en pla”. (Hillgarth, Readers and Books, doc. 483.44)
1520. Inventari de Miquel Benet Jeroni Luques, cavaller, de Barcelona: "un altre libre [...] intitulat Epístoles de Ovidi", probablement en català. (Madurell & Rubió, Documentos para la historia..., doc. 354.30)
1523 (22 de juliol). Inventari de Pere Mulet, notari, de Mallorca: “Epistoles de Ovidi, en pla” (a la mateixa biblioteca n'hi ha unes en llatí i unes en italià). (Hillgarth, Readers and Books, doc. 650.7)

Difusió

Utilització literària:Molts passatges del text i algunes glosses marginals s'han usat en el Tirant lo Blanc (Pujol (1997), "De Guido delle Colonne a l'Ovidi ...", Pujol (2002), La memòria literària de Joanot ...).
El text va ser objecte d'una retraducció al castellà (Ovidi, Epístolas de Ovidio, Traductor: Anònim).

Bibliografia

Edicions:Publi Ovidi Nasó (2018), Heroides. Traducció catalana ...
Edicions:Publi Ovidi Nasó (2018), Heroides. Traducció catalana ...
Bibliografia:Balaguer i Merino (1875), "Fragment inédit de la IV Heroida ..."
Badia (1986), "Per la presència d'Ovidi a ..."
Badia (1993), "Per la presència d’Ovidi a ..."
Garrido i Valls (2002), "La traducció catalana medieval ..."
Pujol (1997), "De Guido delle Colonne a l'Ovidi ..."
Pujol (2002), La memòria literària de Joanot ... [pp. 87-110 i 111-134]
Pujol (2005), "Les glosses de Guillem Nicolau a ..."
Pujol (2008), "Texto y glosas en la traducción ..."
Pujol (2010), "Traducció, transmissió ..."
Pujol (2011), "The Hispanic Vernacular Reception ..."
Pujol (2011), "Les traduccions hispàniques de ..."
Pujol (2013), "Noves dades sobre l'ús de la ..."
Pujol (2014), "Para las fuentes del Bursario ..."

Observacions

De la carta de la reina Violant del 10/03/1390 (vegeu atestacions documentals), es dedueix que Guillem Nicolau va incorporar glosses a la còpia de la traducció destinada a la reina (“nos vullats tremetre […] o aportar lo dit translat ensemps ab la glosa que per vós hi serà feta”). Aquestes glosses no s'han conservat en cap dels dos manuscrits que transmeten de manera completa o fragmentària el text català (tot i que hi ha rastres de la seva existència). En canvi, l'únic manuscrit conservat de la traducció castellana executada sobre el text català conté un aparat de glosses marginals, amb tota evidència traduïdes d'un model català i que diversos indicis culturals permeten d'identificar amb les glosses redactades per Nicolau (Pujol (2005), "Les glosses de Guillem Nicolau a ...", pp. 203-218). La majoria d'aquestes glosses es documenten en manuscrits llatins que han incorporat les introduccions i les glosses dels Bursarii Ovidianorum de Guillem d'Orléans (Pujol (2005), "Les glosses de Guillem Nicolau a ...", pp. 218-226, Pujol (2008), "Texto y glosas en la traducción ...").

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).