MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op1781 (22 / November / 2024)

Boccaccio, Giovanni. Decameró [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Boccaccio, Giovanni. Decameron [Italià]

Publicació de la fitxa: 2012-03-06
Darrera modificació: 2016-11-07
Bases de dades:Translat

Identificació

Autor:Boccaccio, Giovanni
Títol regularitzat:Decameró
Altres títols:Decameron
Cento novelle
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 24.1.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:expressa - 5 abril 1429
Lloc:Sant Cugat del Vallès
Notes sobre la datació:La datació de la traducció procedeix del colofó del manuscrit.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Literatura - Prosa medieval

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa

Íncipit

Íncipit text:[Íncipit proemi:] Umana cosa es aver compasió dels afligits; e com a cascuna persona estiga bé, e magorment en aquells qui per ventura en llur temps àn trobats alguns qui lls han sabuts donar alguns remeys...
[Íncipit text:] Moltes voltes, gracioses dònes, é pensat en mi matex que, atenent que vosaltres naturalment sou totes piadoses, la present hobra, sagons vostre juy, aurà molt greu e enugós principi...
Font:Boccaci (1910), Decameron: traducció catalana ...

Èxplicit

Èxplicit del text:E vosaltres, gracioses dones, ab la sua gracia romaniu en pau, recordant-vos de mi si d'alguna cosa d'aquestes que haureu legides per ventura vos ajudau.
Colofó:Fo acabada la present translació, dimarts que comptavem .v. dies del mes de Abril, en l'any de la fructificant Incarnació del fill de Deu MCCCCxxviiij, en la vila de Sanct Cugat de Vallès. / Ací feneix la deena e derrera Jornada del libre appellat Decameron, nominat lo Princep Galeot, en altra manera lo Cento novella.
Font:Boccaci (1910), Decameron: traducció catalana ...

Transmissió

Manuscrits:Completa - Barcelona - BC - Manuscrits - 1716 - 1ra-352vb
Observacions:El primer testimoni del text en inventaris és de 1421, tot i que no és possible saber si es tracta de la traducció catalana: «Item, les Centa novella scrit en paper, ab posts vermels» (Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., doc. 81, ítem 10).
La primera documentació de la circulació de la traducció catalana és de 1484, en l'inventari pòstum de Pero Sánchez-Muñoz (m. 1483) (fill de Gil Sánchez-Muñoz (1370 – 1446), el papa Climent VIII) (Monfrin (1964), "La bibliothèque Sánchez Muñoz ...": 231), on consta «Item otro libro grande, cubiertas moradas esquras, en paper, de istorias que comiença: “Humana cosa haver compassion de los afflictes”» (BC, ms. 231, f. 17r). Probablement el seu fill Gaspar Juan Sánchez-Muñoz (fl. 1482 – 1530) heretà l'exemplar, ja que en el seu inventari, realitzat el 1530, apareix: «Item las Ciento novellas de Johan Bocacio, en catalán» (BC, ms. 234, f. 180ra).

Bibliografia

Edicions:Boccaci (1910), Decameron: traducció catalana ...
Catàlegs i repertoris:Proyecto Boscán, reg. 651 http:/​/​boscan.uv.es:591/​CATALOGO/​FMPro?-db=catalogo ...
Edicions:Alòs-Moner i de Dou (1915), Dell'antica versione catalana del ... [V,9; VI,4; 10,7]
Boccaccio (1926-1928), Decameró: versió catalana de ... [jornades I-II]
Cabré i Moner (1986), Traducció catalana del ...
Boccaci (1910), Decameron: traducció catalana ... [Única edició completa publicada]
Bibliografia:Alberni (2003), El Cançoner Vega-Aguiló ...
Badia (1973-1974), "Sobre la traducció catalana del ..."
Bonsoms i Sicart "Introducción a la lectura de ..."
Bourland (1905), "Boccaccio and the Decameron in ..."
Casella (1925), "La versione catalana del ..."
Colón (1971), "Un aspecte estilístic de la ..."
Cluzel (1957-1958), "Princes et troubadours de la ..."
Fàbrega i Escatllar (1992), "El Decameró català en la ..."
Recio (1997), "Del latín al vernáculo: las ..."
Monfrin (1964), "La bibliothèque Sánchez Muñoz ..."
Pagès (1934), "Les poésies lyriques de la ..."
Pujol (2002), La memòria literària de Joanot ...
Renesto (2001), "Note sulla traduzione catalana ..."
Romeu i Figueras (1993), "Les poesies populars i ..."
Romeu i Figueras (2000), Corpus d'antiga poesia popular
Renesto (2005), "Sulla traduzione catalana del ..."
Riquer (1975), "Boccaccio en la literatura ..."
Pujol (1998), "«Micer Johan Bocaci» i mossèn ..."
Conde (2005), "Las traducciones ibéricas y ..."
Compagnone (2014), "El Decameró català: la ..."
Riquer (1978), "Il Boccaccio nella letteratura ..."

Observacions

La datació de la traducció (5 d'abril de 1429) coincideix amb la data d'entrada dels reis Alfons i Maria a Barcelona (Riquer (1975), "Boccaccio en la literatura ...", pp. 462-463).

La traducció presenta les següents variacions significatives respecte al text italià: a) substitució de X,10 per la traducció catalana de la Griseldis de Petrarca feta per Bernat Metge (Francesco Petrarca, Història de Valter i Griselda, Traductor: Bernat Metge); b) substitució de les cançons italianes finals de les jornades I, V, VI i VIII per cançons catalanes, populars o corteses (vegeu Pagès (1934), "Les poésies lyriques de la ..."; Cluzel (1957-1958), "Princes et troubadours de la ...": 371; Riquer (1975), "Boccaccio en la literatura ...", p. 464; Romeu i Figueras (1993), "Les poesies populars i ...", Romeu i Figueras (2000), Corpus d'antiga poesia popular: 100-105, i Alberni (2003), El Cançoner Vega-Aguiló ...: 501-502); c) adaptació de referències italianes al context català (e.g. la conversió de les "prediche di frate Nastagio" en "lo prehich de fra Mateu [d'Agrigent]" a III, 4).

Per a la filiació del text amb la tradició manuscrita italiana, vegeu Renesto (2005), "Sulla traduzione catalana del ...".

Tot i que s'ha proposat que Joanot Martorell va utilitzar la traducció catalana del Decameron en el Tirant lo Blanc, sembla més plausible que s'hagués basat en el text italià (Pujol (2002), La memòria literària de Joanot ...: 145, nota 4).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).