MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op1612 (22 / November / 2024)

Sant Jordi, Jordi de. Tant és li mals que em faits sofrir

Publicació de la fitxa: 2011-11-19
Darrera modificació: 2024-06-28
Bases de dades:Cançoners

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Sant Jordi, Jordi de
Títol regularitzat:Tant és li mals que em faits sofrir
Identificació de l'obra:RAO 164.16
Llengua:Català
Estat de l'obra:conservada
Forma:vers
Gènere:Escondit

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 7-8 - 1 - 82
Completa - Barcelona - BC - Manuscrits - 9 - 128v-129r

Bibliografia

Edicions:Milá y Fontanals (1890), Obras completas. tomo III ..., p. 463-4.
Massó Torrents (1902), Obres poetiques de Jordi de Sant ..., p. 13-14.
Sant Jordi (1935), Jordi de Sant Jordi. Estudi ..., p. 35-6.
Sant Jordi (1955), Jordi de Sant Jordi, estudio y ..., p. 111-3.
Riquer (1984), Les poesies de Jordi de Sant ..., p. 89-95.
Sant Jordi (1997), L'amoroso cerchio. Poesie ..., p. 32-3, 118-9.
Sant Jordi (2005), Poesies, p. 51-6.

Text digital

Text complet:http:/​/​www.rialc.unina.it/​164.16.htm

Observacions

Núm. estrofes: 4
Núm. tornades: 1
Estructura mètrica: A B B A c d d c a b b a
Estructura de rimes: 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).