MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op1604 (22 / November / 2024)

Sant Jordi, Jordi de. Enuig, enemic de jovent

Publicació de la fitxa: 2011-04-27
Darrera modificació: 2011-12-20
Bases de dades:Cançoners

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Sant Jordi, Jordi de
Títol regularitzat:Enuig, enemic de jovent
Identificació de l'obra:RAO 164.8
Llengua:Català
Estat de l'obra:conservada
Forma:vers

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 10 - 138r-139v
Completa - Barcelona - BAB - Manuscrits - 1 - 1 - 175v-177v
Completa - Barcelona - BC - Manuscrits - 9 - 9r-13r
Completa - París - BnF - Manuscrits: Esp. - 225 - 121r-123r
Completa - Saragossa [Zaragoza] - BUZ - 210 - 5-6 - 89v-92r [99-102]

Bibliografia

Edicions:Baselga y Ramírez (1896), El cancionero catalán de la ..., p. 41-6.
Massó Torrents (1902), Obres poetiques de Jordi de Sant ..., p. 46-53.
Sant Jordi (1935), Jordi de Sant Jordi. Estudi ..., 63-9.
Pagès (1936), La poésie française en ..., p. 290-98.
Sant Jordi (1955), Jordi de Sant Jordi, estudio y ..., p. 183-95.
Riquer (1984), Les poesies de Jordi de Sant ..., p. 241-63.
Sant Jordi (1997), L'amoroso cerchio. Poesie ..., p. 94-103, 142-4.
Sant Jordi (2005), Poesies, p. 183-198.

Text digital

Text complet:http:/​/​www.rialc.unina.it/​164.8.htm

Observacions

Núm. estrofes: 9
Estructura de rimes: a a a b a a b b b b c c d d d e e e e
Estructura mètrica: 8 8 8 4 8 8 4 8 8 8 4 4 4 4 4 4 4 4 8
Gènere: lai
Notes: als ms J, K, L i N l'ordre de les cobles és el següent:I-II, V-VI, III-IV, VII, IX i VIII.
Als mss. N, P i Saragossa trobem tornada amb 2 versos. Als manuscrits J, K i L no trobem tornada.
Els vv. 10-11 de la 1ª cobla estan encavalgats; la lectura és: <<mants fayts que vey en lo mon fer/ desmesurats>>.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).