MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op15 (22 / November / 2024)

Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187). Theorica planetarum

Aquesta obra té:

Traducció: Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187). Teòrica de les planetes [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2013-07-14
Darrera modificació: 2014-12-15
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187)
Títol regularitzat:Theorica planetarum
Llengua:Llatí
Matèries:Astronomia i astrologia - Astronomia

Contingut

Íncipit

Íncipit text:«Circulus eccentricus...»

Altres persones relacionades

Altres:Sabbioneta, Gerard de (fl. s. XIII)
Posseïdor:Martí I l'Humà (1356 – 1410)

Transmissió

Manuscrits:Venècia [Venezia] - Marciana - Manoscritti - Fr. Z. 25 [=259] - 37-38
Atestacions documentals:Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2326 – 13 setembre 1410 – ítem 207

Bibliografia

Edicions:Carmody (1942), Theorica planetarum Gerardi
Bibliografia:Boncompagni (1850-1851), "Della vita e delle opere di ..."
Massó i Torrents (1905), "Inventari dels béns mobles del ...", núm. 207 (ex. biblioteca reial)
Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., vol. 2, p. 987
Nallino (1932), "Il Gherardo Cremonese autore ..."
Pedersen (1961), "Theorica: a study in language and ..."
Pedersen (1962), "The theorica ..."
Pedersen (1978), "The decline and fall of the ..."
Lemay (1985), "Gerard of Cremona"
Pedersen (1992), "The Theorica planetarum and its ..."
Chabás Bergón (1992), L'Astronomia de Jacob ben David ..., p. 36 (ex. biblioteca reial)
Abū Maʻšar al-Balḥī (Albumasar) (1995-1996), Kitāb al-madkhal al-kabīr ilá ..., vol. 4, pp. 84-94
Federici Vescovini (1998), "Autour de la Theorica planetarum ..."
Tredwell (2005), "Theorica planetarum"
Boudet (2006 [=2007]), Entre science et nigromance ..., pp. 50 i 75-76

Observacions

Aquesta theorica planetarum (sobre el gènere, vegeu Pedersen 1962, 1978 i 1992; i Tredwell 2005) circulà a nom de Gerard de Cremona (c. 1114 – 1187). El fet que aquest nom aparegui només en les edicions renaixentistes que se'n van fer (la primera a Ferrara el 1478) i que a la majoria dels mss. llavors coneguts sigui anònima o hi sigui atribuïda a Joan de Sevilla (fl. s. XII-1), Robert Grosseteste, Simon Bredon i Walter Brit, va portar Boncompagni 1851 a proposar d'atribuir-la a Gerard de Sabbioneta (fl. s. XIII), però és una hipòtesi que no s'ha pogut provar i que s'ha vist cada vegada amb més escepticisme. Darrerament se n'ha localitzat un ms. de l'any 1178, el més antic conegut fins ara, que porta l'atribució a Gerard de Cremona i en confirmaria l'autoria (Lemay 1985; Abū Maʻšar [Lemay] 1995-1996; Federici 1998). En qualsevol cas, fou escrita abans de 1236, perquè és reproduïda al Liber introductorius de Michael Scot (m. 1235/1236).

L'obra és un resum de l'astronomia ptolemaica fet a partir d'al-Farghānī i al-Battānī que va tenir un gran èxit als medis universitaris fins a mitjan s. XV (220 mss. conservats), sobretot pel caràcter de tractat pedagògic que completa el de Joan de Holywood, Tractatus de sphera oferint una definició purament geomètrica dels moviments planetaris.

La biblioteca de Martí I l'Humà (1356 – 1410), segons l'inventari de 1410, disposava d'un exemplar en llatí d'aquesta obra (Massó 1905, núm 207; Chabás 1992, p. 36).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).