MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op134 (22 / November / 2024)

Eiximenis, Francesc (1327/1332 – 1409). Primer del Crestià

Aquesta obra té:

Traducció: Eiximenis, Francesc (1327/1332 – 1409). Traducció al llatí del Primer del Crestià [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2009-05-22
Darrera modificació: 2015-03-25
Bases de dades:Sciència.cat, Eiximenis

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Eiximenis, Francesc (1327/1332 – 1409)
Títol regularitzat:Primer del Crestià
Llengua:Català
Data:estimada - 1381 ?
Lloc:Barcelona
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Religió
Religió - Teologia cristiana

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Invocació:En nom del nostro Salvador Jhesuchrist comencen les rúbriques sobre lo pròlech en lo libre apellat Chrestià, lo qual pròlech contén v capítols continents ço que ensenyen les rúbriques següents.

Lo primer capítol conté lo pràmbol a tot lo libre Chrestià.
Lo segon capítol conté les causas principals d'aquest volum.
Lo terç capítol ensenya la manera com tracta aquest volum.
Lo quart capítol posa quines matèries conté aquest volum.
Lo quint capítol posa sumàriament ço que lo Primer libre d'aquest
volum conté.
Íncipit del pròleg:Capítol primer
Del preàmbol a tot lo libre Crestià

Jhesuchrist, Fill natural de nostre Senyor Déus lo Pare, principi
fontal de tota creatura, com sia eternalment en si ple e ver Déu,
inclinat, emperò, per infinida pietat e bonesa ...
Íncipit text:Comença la primera part del Primer libre appellat Chrestià, en la
qual és tractat e ensenyat què és chrestiana religió, donant son
fonament per què fon ordenada e d'on és exida radicalment e devallada.

[1]
Capítol primer
Quin és lo principal fundament e primer de la sancta religió
christiana

Crestiana religió, per fundament principal de la sua crehença, sí
posa e creu fermament e segurament confessa que és un sol ver e
natural Déu, qui és en si tres persones ...
Font:Ed. Pilar Gispert OFE, 2009, en preparació

Èxplicit

Èxplicit del text:Ací feneix lo Primer libre del volum apellat Chrestià, en lo qual és tractat què és religió chrestiana e com e de qui ha son començament e son ésser e quines són ses grans e altes dignitats. E comença tantost aprés lo Segon libre, en lo qual serà tractat com l'om chrestià per diversos linatges de temptacions cau de la dignitat de chrestianisme e dels dons a ell dats e vençut per temptació.
Font:Ed. Pilar Gispert OFE, en preparació (2009)

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Autor

Transmissió

Manuscrits:Completa - Barcelona - BC - Manuscrits - 456 - 1-228
Completa - El Escorial - RBME - Manuscritos - T i 11 - 1-283
Completa - Madrid - BNE - Manuscritos - 1790 - 1-9
Completa - València - ACV - Manuscrits - 40 - Ira-CCLXXVIIIIvb
Fragmentària - Saragossa [Zaragoza] - BCZ - Manuscritos - 1549 - 1-256
Fragmentària - Sevilla - Colombina - Manuscritos - 7-5-9 - 1-CCCXXIIIIv
Impresos:València, Lambert Palmart, 29 gener 1483 – Francesc Eiximenis, Primer del Crestià [completa]
Atestacions documentals:València - AHMV - Claveria Comuna – I-14 – 5 octubre 1384

Bibliografia

Bibliografia:Corachan (1936), Diccionari de medicina, amb la ... (l'emprà com a font a partir de l'ed. 1483, ex. de la BC)

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).