MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op123 (23 / November / 2024)

Anònim. Tractat per a l'art de la caça

Publicació de la fitxa: 2015-01-09
Darrera modificació: 2019-02-21
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Tractat per a l'art de la caça
Data:estimada - s. XIV ex. - XV in.
Lloc:València?
Notes sobre la datació:La llengua no té cap element de l'scripta antiga i sembla d'avançada l'Edat Mitjana, probablement del s. XV. L'altra obra copiada al mateix ms. (que és una còpia del pas del s. XV al XVI) fou escrita vers 1465-1473. Reprodueix la fonètica occidental.
Altres datacions: s. XIV ex. (Mas - Garcia 2013: 98).
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi de falconeria
Matèries:Veterinària - Falconeria i caça
Cinegètica

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa
Especificacions:El ms. únic conservat té el text complet però li manquen les rúbriques.

Íncipit

Rúbrica inicial:«En nom [corr. de nome] de Déu sia e de la sua beneita mare, la Verge Maria, aquest present tractat comensa, lo qual féu lo rey Artús, de bona memòria, per l'art de la casa, lo qual deu tenir tot om de honor».
Íncipit text:«Per què lo cap és principal membre de tot lo cors, quant aquest ha molt mal tot lo cors ne sent. Per tal o dic: perquè·s fa una malaltia en lo cap del falquó la qual se diu aigua congelada, de què aques<t> capítol parla...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... E si donau la ditta bosa, prenga-la de matí. E quant haurà purgat bé, dau-li de bon colom».

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
No

Altres persones relacionades

Autor apòcrif:Artús [rei] (fl. s. VI)

Sinopsi

Sinopsi:Breu compendi de medicina per a les aus de cacera. Consta d'un brevíssim pròleg i de catorze capítols, que fan referència únicament a la patologia i la terapèutica dels falcons, sense descripcions dels animals.
Públic/intenció:Falconers i nobles (laics i eclesiàstics).
Públic/intenció:Falconers
Nobles

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - Col·l. Par - s/n - ff. 12v-26r

Bibliografia

Edicions:Rocabertí (1951), Llibre de cetreria compost per lo ... - Facsímil del ms.
Mas i Miralles - Garcia Sempere (2013), "Tractat per l'art de la caça ...", pp. 111-119 - Edició precedida d'un vocabulari de la terminologia tècnica
Bibliografia:Fradejas Rueda (1993), "¿Una versión catalana del ..."
Trias de Bes (1993-1994), "El Llibre de cetreria del ..."
Querol San Abdon (2000), "Proyecto de tesis doctoral: el ..." (tesi doctoral inconclusa)
Querol San Abdon (2003), Materials per a un diccionari ... (lèxic)
Querol San Abdon (2004), El Llibre de cetreria del ...
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 153
Mas i Miralles - Garcia Sempere (2013), "Tractat per l'art de la caça ...", pp. 96-111 (anàlisi de l'obra i del lèxic)
Mas i Miralles (2018), "El lèxic botànic en el Libre ..." (lèxic)

Observacions

L'obra és atribuïda al rei Artús al ms. únic que l'ha conservat, copiat a Itàlia (Nàpols?) a la fi del s. XV o inici del XVI. Hi apareix transcrita després del tractat de Jofre (VII) de Rocabertí, Llibre de cetreria, amb el qual sovint s'ha confós (així ho fan Trias de Bes 1993-1994 i Fradejas 1993). Vegeu la fitxa d'aquesta obra per a més informació. Títol a partir de la rúbrica inicial.

Els cap. 1-5 són deutors del Livro de falcoaria de Pero Menino (c. 1345-1383) o del principal derivat d'aquest, el Libro de caza de las aves de Pedro López de Ayala (1385-1386), que n'és una adaptació, però no són una traducció d'aquestes obres (ibídem i ibídem). Es desconeix si el tractat és una obra originalment escrita en català, com el del vescomte de Rocabertí, o bé una traducció d'un compendi preexistent.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).